Vés al contingut

Antoni Abad i Roses

De Viki.cat
Antoni Abad
P18
Instal·lació Mesures d'emergència a l'estació de metro de Vall d'Hebron (Barcelona)
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q14819852 ⧼Translate-taction-translate⧽Antoni Abad i Roses
1956
Lleida
Q231002 ⧼Translate-taction-translate⧽Catalunya Catalunya
Q828812 ⧼Translate-taction-translate⧽Universitat de Barcelona (Història de l'Art),
Q1914636 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q735 ⧼Translate-taction-translate⧽escultura, vídeo-art, net.art
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Antoni Abad i Roses (Lleida, 1956) és un artista català, amb una llarga trajectòria artística.

Partint del mitjà de l'escultura evolucionà amb el temps cap el vídeo-art i posteriorment al net.art i els nous mitjans.

Fill de l’escultor Abad Gil i de la poetessa Teresa Roses, la formació artística d'Antoni Abad es fruit de l’ensenyament del seu pare, complementada amb la llicenciatura en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, l’any 1979, i els estudis de Gravat a Conca, Londres i Perusa (Itàlia). El seu treball ha evolucionat molt ràpidament, allunyant-se dels tradicionals conceptes escultòrics en els quals es va iniciar com a artista pels volts de l'any 1979, cap a l'ús de les noves tecnologies, camp en què ha esdevingut un dels creadors estatals més singulars. De la fotografia, que li va permetre fer evident el seu interès pel moviment en les escultures seqüencials, al vídeo-art, seguida de l’interès per la informàtica, el Net.art i internet com una plataforma de recerca creativa, l’obra d’Antoni Abad expressa la voluntat d’experimentació formal al voltant dels conceptes d’espai i temps, sempre presents en la seva obra, no exempta en els darrers temps d’un cert to irònic i crític.

Exposicions rellevants

Llista incompleta:

Selecció de premis

Referències

  1. 1,0 1,1 Gabarrell, Francesc. «Abad Roses, Antoni». Índex d'artistes del Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 22 març 2013].

Bibliografia

  • Clot, M.; Bonet, E., Pérez, L.F.. De fuerza mayor. Terol: Diputación Provincial de Teruel, Museo de Teruel, 1995. 
  • Pérez, L.F.. Antoni Abad. Últimes coincidències. Barcelona: La Paeria. Ajuntament de Lleida, 1995. 
  • Picazo, Glòria. Antoni Abad. De la mal·leabilitat de l'escultura. Caixa de Barcelona, 1986. ISBN 84-7580-275-3. 
  • Picazo, Glòria; Abad, Antoni. Antoni Abad. Medalla Morera 1990. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1991. 
  • Trepat, R. «Antoni Abad. La màgia mesurada». Papers d'Art, 82-83, 2002, p. 135-144.

Enllaços externs