Francesc Torres Iturrioz
| Aquest article tracta sobre l'artista plàstic. Si cerqueu l'escultor, vegeu Francesc Torres Monsó. |
| Q36279 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 1948 Barcelona | |||||||||||||
| Q231002 | ||||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | artista plàstic | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Premis | ||||||||||||||
Premi Nacional d'Arts Visuals i Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya | ||||||||||||||
Francesc Torres Iturrioz (Barcelona, Catalunya, 1948) és un artista plàstic català. També és comissari i assagista en diverses publicacions i diaris
Ha desenvolupat la major part de la seva carrera a nivell internacional. A finals de la dècada del 1960 s'establí a París, on treballà amb Piotr Kowalski. Durant aquest període va engegar la seva obra de línia industrial. A inicis dels anys 1970 es traslladà a Chicago i després a Nova York, i Berlín, retornant a Catalunya el 2002.[1]
Obra
En la seva obra, Torres vol explicar el posicionament de l'artista davant tota la seva creació i davant la mateixa societat. Ha obtingut diversos encàrrecs d'exposicions en institucions com ara l'International Center of Photography (Nova York), el Museu Reina Sofia (Madrid), l'Institut Valencià d'Art Modern (València), el List Visual Arts Center del Massachusetts Institute of Technology (Massachusetts, EUA), la Sala Rekalde (Bilbao), l'Arizona State University Art Museum (Estats Units d'Amèrica), el Queens Museum of Art (Nova York) i el Herbert F. Johnson Museum of Art (Nova York).[2]
El 2013 representà, conjuntament amb la cineasta Mercedes Álvarez, Catalunya i les Illes Balears a la Biennal de Venècia amb l'obra de nova producció 25%, comissariada per Jordi Balló. 25% és un projecte d’autoria diversa, fruit d’una idea original de Francesc Torres i desenvolupada per Jordi Balló. La idea parteix de 10 persones sense feina que cobreixen un espectre social el més ampli possible. Torres i Álvarez desenvoluparan el projecte artístic a través de la convivència amb cadascun d’ells.[2]
Premis i reconeixements
El 1991 fou guardonat amb el Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya i el juliol de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals «per l'exposició retrospectiva Da Capo, presentada al MACBA, que recull de forma exhaustiva l'evolució de la seva trajectòria i també el seu compromís social i polític. L'exposició reflecteix la seva capacitat d'incorporar noves eines i llenguatges, així com la seva voluntat d'entendre el present sense oblidar-se del passat».[3][4]
Muntatges
- 1968: Prototype for a Series of Multiples in Poliester
- 1969: P…O…E…M…A
- 1972: Triángulo imaginario delimitado por el sol
- 1976: La casa de tothom es crema
- 1979: Aquest és un muntatge que té per títol... (Espai 13, Fundació Joan Miró)
- 1981: The eat of the Dragon
- 1982: Field of Action
- 1985: The Gladiator's Attic
- 1985: Paths of Glory
- 1987: Belchite-South Bronx
- 1989: Oikonomos
- 1991: El carro de fenc
- 2000: Circuitos cerrados
- 2009: Da Capo
Referències
- ↑ «L’arxiu Del Corresponsal De Guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-planas». Web. Arts Santa Mònica, 2012. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Una obra de nova producció de Francesc Torres i Mercedes Álvarez representarà Catalunya i les Illes Balears a la Biennal d'Art de Venècia del 2013». Generalitat de Catalunya, 16-07-2012. [Consulta: 17 juliol 2012].
- ↑ (català) [1]
- ↑ (català) Josep Quetglas, Francesc Torres i Enric Jardí, Premis Nacionals de Cultura
Enllaços externs
- (català) Francesc Torres. Da capo
- (castellà) Francesc Torres, arte incómodo