Vés al contingut

Antoni Solà

De Viki.cat

Antonio Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861)[1] fou un escultor català.

Cinquè fill d'Antoni Solà, ebenista de professió, i de Francesca Llansas, aviat se sentí atret pel dibuix i es va matricular als dotze anys a l’Escola Gratuïta de Dibuix (Escola Llotja), establerta per la Junta de Comerç el 1775 a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, on estudià amb Salvador Gurri.

El 1801, amb 21 anys, es va presentar i va guanyar una pensió d’escultura a Roma per quatre anys, que oferia la Junta de Comerç. Quan estava a punt de marxar a Roma la Junta li obligà a quedar-se a Barcelona per treballar en la decoració de l’edifici de la Llotja amb motiu de la celebració de les dobles noces reials: de Ferran, príncep d’Astúries (després Ferran VII) amb la princesa de Nàpols, i del príncep hereu de Nàpols (més tard Francesc I) amb Isabel de Borbó, infanta d’Espanya. Aleshores va realitzar les dues Nereides que, encara avui, decoren la font de Neptú del pati; els retrats dels reis en baix relleu que decoraven un dels frontons de l’edifici; i una estàtua de pedra, que representava un Tritó muntant sobre un cavall marí. Acabats aquests encàrrecs i celebrades les noces, Solà sortí de Barcelona i arribà a Roma el 3 de maig de 1803. Allà, el 1808 va ser empresonat breument, com la major part dels artistes espanyols que hi residien, per negar-se a reconèixer Josep Bonaparte com a rei, i hi va viure i treballar pràcticament la resta de la seva vida.

Proposat per Canova i Thorvaldsen, va ser membre de l'Acadèmia romana de Sant Lluc, de la qual arribaria a ser president entre els anys 1837 i 1840, circumstància excepcional ja que el segle XIX només un altre no italià ho fou, l'esmentat Thorvaldsen. L'any 1846 va ser nomenat escultor de càmera honorari de la reina Isabel II i membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de la de Florència (Itàlia). Va col·laborar en l'importació de les Pintures murals de la capella Herrera.

És, amb Damià Campeny, l'escultor català més important del Neoclassicisme. Durant el 2009 l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va adquirir una escultura per incorporar-la al Museu Marès.[2]


Obres destacades

Galeria

Referències

  1. ↑ La bellesa ideal. Antoni Solà (1780-1861). Escultor a Roma. Barcelona, 2009, pàg. 33. ISSN 1575-1228.
  2. ↑ «L'ICUB adquireix una obra d'Antoni Solà per incorporar-la al museu marès». Bonart [Girona], núm. 116, 6-2009, p.26. ISSN: 1885-4389.

Bibliografia

Enllaços externs