Antonio Cubillo
Antonio de León Cubillo Ferreira (San Cristóbal de La Laguna, 3 de juliol de 1930 - Santa Cruz de Tenerife, 10 de desembre de 2012[1]) va ser un polític i advocat canari. Va ser una de les figures més importants de l'independentisme canari i a conseqüència del seu activisme fou víctima d'un atemptat que li causà diverses lesions per part de l'estat espanyol. Posteriroment va fundar les F.A.G. (Forces Armades Guanxes), una organització terrorista que lluitava per la independència de les Illes Canàries.
Biografia
Fill d'una mestra d'escola, visqué durant la seva infància en el barri de Buen Paso, a Icod de los Vinos. En els anys 50 participa en les protestes estudiantils antifranquistes a la Universitat de La Laguna. Es coŀlegia com a advocat en 1956, formant un dels primers despatxos d'advocats laboralistes d'Espanya. Participa com a advocat en la defensa de diferents sectors obrers que en aquests moments estaven vivint una sèrie de conflictes, com les lleteres, portuaris i forners. En 1960, després d'haver conformat el Moviment Autonomista Canari, entra en contacte amb Canarias Libre, organització nacionalista vinculada amb alguns sectors del Partit Comunista d'Espanya a Canàries. La majoria dels membres de Canarias Libre són detinguts, però Antonio Cubillo pot fugir, i acudeix a reunir-se amb el llavors secretari general del PCE en la clandestinitat, Santiago Carrillo, per a debatre la creació d'un Partit Comunista de Canàries independent del Partit Comunista d'Espanya. Després de l'enfrontament amb Carrillo, Cubillo es desvincula totalment del PCE.
EL 1962 Antonio Cubillo hagué d'exiliar-se, refugiant-se el 1963 a Algèria. En 1964 va fundar l'organització independentista Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), de la qual es convertiria en el seu màxim dirigent. Creà també la bandera tricolor amb set estrelles verdes com a bandera de la "lluita per la independència de Canàries i el socialisme". El MPAIAC optà estratègicament per una línia africanista, aconseguint el suport de l'Organització de la Unitat Africana i d'alguns països de l'àmbit soviètic. Per a això s'elaborà un discurs més "guanxista", amb exaltació dels antics habitants de l'arxipèlag canari. El 1975 el MPAIAC va aconseguir l'emissora de ràdio "La Voz de Canarias Libre", que emetia des de l'Alger, i que tancà en 1978 arran de pressions de la diplomàcia espanyola.
El 1976, després de la mort de Bartolomé García Lorenzo a mans de la policia espanyola, el MPAIAC creà les Fuerzas Armadas Guanches i emprengué la lluita armada. En 1978, en vespres del viatge d'Antonio Cubillo a la Cimera de la OUA per a dur a l'ONU i explicar el que ell considerava "el problema colonial canari", va ser víctima d'un atemptat que s'imputà a les forces de seguretat espanyoles.
Encara que sobrevisqué a l'atemptat, Antonio Cubillo quedà invàlid. El 1979 el MPAIAC renuncià a la lluita armada. Un sector d'aquest grup expulsà el seu fundador i secretari general adduint suposades actituds dirigents i "cabdillistes" d'Antonio Cubillo. El 1985 Cubillo, ja sense suports internacionals, tornà a Canàries des del seu exili a Alger, i fundà el partit polític Congrés Nacional de Canàries (CNC), del qual va ser el principal dirigent i cap visible. El CNC va ser un partit minoritari, tenint només certa presència destacable a l'illa de Lanzarote. Després del fracàs de la Coalició Canàries per la Independència (formada pel CNC i el FREPIC-AWAÑAK) a les eleccions de 1991, el CNC va caure en picat, tenint en l'actualitat una presència merament testimonial.
El 2003 l'Audiència Nacional condemnà l'Estat Espanyol a pagar una indemnització de 150.000 euros a Antonio Cubillo per l'atemptat que aquest va sofrir en 1978.[2] Actualment Antonio Cubillo continua exercint com advocat. És autor de diversos llibres sobre lingüística guanche; també té editats, ara com ara, dos volums de les seves memòries.