Apis (gènere)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Apis es un gènere de himenòpters de la família dels àpids que inclou les abelles productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines també són abelles mel·líferes, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.
Especies del gènere Apis
Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:
- Les que construeixen els seus propis ruscos en forats, per tant son proclives a ser utilitzades per l'home dins del rusc i es presenten per a una explotació racional moblista (amb quadrats mòbils). Aquest grup l'integren cinc espècies: Apis mellifera, Apis cerana, Apis nigrocincta, Apis koschevnikovi i Apis nuluensis, de les quals les dues primeres són explotades en la pràctica de la apicultura tradicional, podent ser la resta explotades pels nadius com a apicultura caçadora-recol·lectora.
- Les que construeixen els seus propis ruscos a l'aire lliure, generalment adherits a branques de plantes, com és els cas d' Apis dorsata, Apis florea i Apis andreniformis (diferenciant-se en l'altura dels llocs de nidificació) o bé les que els construeixen en penya-segats rocosos, adherits a la pedra com és l'espècie Apis laboriosa.
Sistemàtica del gènere Apis
Les abelles mel·líferes del gènere Apis comprenen 9 espècies:
- Apis mellifera - abella de la mel.
- Apis cerana - abella de la mel asiàtica.
- Apis florea - abella mel·lífera petita o abella mel·lífera asiàtica petita.
- Apis dorsata - abella mel·lífera gran o abella mel·lífera asiàtica gran.
- Apis nigrocincta - abella mel·lífera de las Filipines.
- Apis koschevnikovi - abella de Koschevnikov, a Borneo, Malàisia e Indonèsia.
- Apis andreniformis - abella asiàtica mel·lífera petita fosca.
- Apis nuluensis - abella mel·lífera de Borneo, Sabah i Brunei .
- Apis laboriosa - abella mel·lífera de l'Himàlaia o abella mel·lífera de les roques.
Origen de les especies del gènere Apis
El gènere Apis sens dubte té el seu centre d'origen evolutiu a Àsia i és la Línia de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflexa histories evolutives separades. La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que queda a l'oest, i les Cèlebes i passa al sud de Filipines. Al nord-oest de la línea la fauna es la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est es la austroasiàtica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud occidental. Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulindia (els arxipèlags del Sud-est Asiàtic) recollint espècimens. Wallace va recollir les seves experiències en el llibre L'arxipèlag malai, publicat l'any 1869. Una aportació senyalada i duradora d'aquest període es, un límit biogeogràfic molt precís que separa regions florísticament i faunísticament molt diferenciades. En aquests viatges Wallace va tenir l'oportunitat de col·lectar una Megachile pluto, que es l'abella més gran del món. Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos amb diferències de fins a 160 metres, durant el Plistocè, la causa de l'especiació. D'allà es va dispersar pel continent ocupant primer Àsia, Àfrica i després Europa.
L'abella a la cultura
L'abella ha estat usada per l'ésser humà com a símbol degut a la seva vida en comunitat. Per això en diversos tractats sobre sociologia o política s'ha comparat la societat amb un rusc on cadascú té assignada una funció.[1] El seu vol ha estat estudiat com a exemple de sistema de comunicació no verbal, per contraposar-lo al llenguatge humà o els sons emesos per altres animals.
La dinastia Merovíngia va usar l'abella com a emblema, símbol que va ser recuperat per Napoleó per atorgar-se legitimitat històrica. Aquest emblema feia al·lusió a la resurrecció o vida eterna, creença hereva de la mitologia micènica i oriental, on l'abella feia de pont entre el món terrestre i l'altre.
Les abelles s'associen sobretot amb la mel, per tant envolten tot allò relacionat amb la dolçor. En aquest sentit han aparegut com a metàfora per referir-se als poetes, envoltant donzelles en l'art o com a marca publicitària. Igualment s'associen a la primavera, per això sovint estan presents a representacions gràfiques de flors. Com a atribut iconogràfic, acompanyen els sants Joan Crisòstom i Ambròs de Milà.
Referències
- ↑ Wilson, Bee (2004). The Hive: The Story Of The Honeybee. London, Great Britain: John Murray (publisher). ISBN 0 7195 6598 7. (anglès)
Enllaços externs
- Media Wiki Cultura Apícola (castellà)
- Trabajos sobre especies del gènere Apis (castellà)
- Trabajos de Genètica de Apis mellifera (castellà)
- Trabajos sobre abelles sin agulló (castellà)
- Apicultura Honighäuschen en el monte Drachenfels (alemany)