Vés al contingut

Dinastia Merovíngia

De Viki.cat
L'extensió de l'Imperi Franc

Dinastia Merovíngia, família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seva mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.

Genealogia dels reis merovingis

Vegeu article: Genealogia dels merovingis

Cronologia dels reis merovingis

A la mort de Clodoveu l'any 511, el regne es dividia entre els seus quatre fills, que van establir els seus respectius regnes amb capital a Reims (Teodoric I), Orleans (Clodomir I), París (Khildebert I), i Soissons (Clotari I).

<timeline> ImageSize = width:800 height:120 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify

Colors =

 id:c1   value:rgb(0.99215,0.8,0.54)
 id:c2   value:rgb(1,0.7019,0)
 id:c3   value:rgb(1,1,0)
 id:c4   value:rgb(1,1,0.702)
 id:c5   value:rgb(1,0.922,0.384)
 id:c6   value:rgb(1,0.922,0.675)
 id:c7   value:rgb(1,0.871,0)
 id:c8   value:rgb(0.918,0.776,0.447)
 id:c9   value:rgb(0.918,0.678,0.263)
 id:c10  value:rgb(0.92,0.576,0.005)
 id:negre  value:black
 id:blanc  value:white
 id:verdfosc value:rgb(0,0.35,0)

Period = from:511 till:561 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:520 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:511

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 bar:Soissons
 from:start  till: 561  color:c1  text:Clotari I 
 bar:París
 from:start  till: 558  color:c2  text:Khildebert I 
 from: 558   till: 561  color:c1 
 bar:Orleans
 from:start  till: 524  color:c3 text:Clodomir I 
 from: 524   till: 558  color:c2
 from: 558   till: 561  color:c1
 bar:Reims
 from:start  till: 534  color:c6 text:Teodoric I
 from: 534   till: 548  color:c5 text:Teodobert I 
 from: 548   till: 555  color:c4 text:Teodobald 
 from: 555   till: 561  color:c1 

</timeline>


Clotari I, conegut com "el Vell", va aconseguir obtenir el control dels altres tres regnes gràcies a la seva longevitat i a les morts dels seus germans o dels seus successors (algunes propiciades pel mateix Clotari). Al morir, Clotari repartia un altre cop el regne entre els seus quatre fills: Caribert obtingué el regne de París, Guntram el regne d'Orleans (que passaria a ser conegut com a regne de Borgonya), Sigebert el regne de Reims (la capital del qual es va traslladar a Metz, i esdevindria el regne d'Austràsia), i Khilperic I el regne de Soissons (futur regne de Nèustria).

<timeline> ImageSize = width:800 height:120 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify

Colors =

 id:c1   value:rgb(0.99215,0.8,0.54)
 id:c2   value:rgb(1,0.7019,0)
 id:c3   value:rgb(1,1,0)
 id:c4   value:rgb(1,1,0.702)
 id:c5   value:rgb(1,0.922,0.384)
 id:c6   value:rgb(1,0.922,0.675)
 id:c7   value:rgb(1,0.871,0)
 id:c8   value:rgb(0.918,0.776,0.447)
 id:c9   value:rgb(0.918,0.678,0.263)
 id:c10  value:rgb(0.92,0.576,0.005)
 id:negre  value:black
 id:blanc  value:white
 id:verdfosc value:rgb(0,0.35,0)

Period = from:561 till:623 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:570 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:561

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 bar:Soissons 
 from: 584   till: 623  color:c7  text:Clotari II 
 from:start  till: 584  color:c8  text:Khilperic I 
 bar:París
 from: 584   till: 623  color:c7 
 from: 567   till: 584  color:c8 
 from:start  till: 567  color:c9  text:Caribert I 
 bar:Orleans
 from: 613.3   till: 623  color:c7
 from: 613   till: 613.3  color:c1 text:Sigebert II 
 from: 595   till: 613  color:c5 text:Teodoric II 
 from: 592   till: 595  color:c2
 from:start  till: 592  color:c10 text:Guntram 
 bar:Metz
 from: 613.3   till: 623  color:c7
 from: 613   till: 613.3  color:c1
 from: 612   till: 613  color:c5
 from: 595   till: 612  color:c4 text:Teodobert II
 from: 575   till: 595  color:c2 text:Khildebert II
 from:start  till: 575  color:c6 text:Sigebert I

</timeline>


Els conflictes successoris i les guerres fraticides van continuar, derivant en una guerra entre els regnes rivals de Nèustria i Austràsia. L'any 613 Clotari II de Nèustria va aconseguir derrotar Bruniquilda i el seu besnét Sigebert II, reunificant auxí els regnes francs.

Tanmateix, el 623 donava el regne d'Austràsia al seu fill Dagobert I per a apaivagar les demandes d'autonomia de la noblesa austrasiana i també assegurar les fronteres. Al succeir el seu pare, Dagobert va seguir aquesta política assignant subreis a Aquitània el 629 i a Austràsia el 634.

<timeline> ImageSize = width:800 height:120 PlotArea = left:65 right:595 bottom:20 top:5 AlignBars = justify

Colors =

 id:c1   value:rgb(0.99215,0.8,0.54)
 id:c2   value:rgb(1,0.7019,0)
 id:c3   value:rgb(1,1,0)
 id:c4   value:rgb(1,1,0.702)
 id:c5   value:rgb(1,0.922,0.384)
 id:c6   value:rgb(1,0.922,0.675)
 id:c7   value:rgb(1,0.871,0)
 id:c8   value:rgb(0.918,0.776,0.447)
 id:c9   value:rgb(0.918,0.678,0.263)
 id:c10  value:rgb(0.92,0.576,0.005)
 id:negre  value:black
 id:blanc  value:white
 id:verdfosc value:rgb(0,0.35,0)

Period = from:623 till:639 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:630 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:623

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 bar:Nèustria
 from:start  till: 629  shift:(0,-15) color:c7  text:Clotari II 
 from: 629   till: 639  color:c1
 bar:Borgonya
 from:start  till: 629  color:c7
 from: 629   till: 639  color:c1  
 bar:Aquitània
 from:start  till: 629  color:c7
 from: 629   till: 632  color:c2  text:Caribert~ll
 from: 632   till: 632.6 shift:(0,7) color:c3  text:Khilperic
 from: 632.6   till: 639  color:c1
 bar:Austràsia
 from:start  till: 634  color:c1 text:Dagobert I
 from: 634   till: 639  color:c4  text:Sigebert III

</timeline>


Dagobert va incorporar a Nèustria el Regne d'Aquitània al morir el seu germanastre, i posteriorment i atenent a les reivindicacions dels nobles locals, va integrar-hi el regne de Borgonya. El seu fill Clodoveu heredaria Nèustria i Borgonya, mentre que un altre dels seus fills,Sigebert, continuaria com a rei d'Austràsia.

<timeline> ImageSize = width:800 height:75 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify

Colors =

 id:c1   value:rgb(0.99215,0.8,0.54)
 id:c2   value:rgb(1,0.7019,0)
 id:c3   value:rgb(1,1,0)
 id:c4   value:rgb(1,1,0.702)
 id:c5   value:rgb(1,0.922,0.384)
 id:c6   value:rgb(1,0.922,0.675)
 id:c7   value:rgb(1,0.871,0)
 id:c8   value:rgb(0.918,0.776,0.447)
 id:c9   value:rgb(0.918,0.678,0.263)
 id:c10  value:rgb(0.92,0.576,0.005)
 id:negre  value:black
 id:blanc  value:white
 id:verdfosc value:rgb(0,0.35,0)

Period = from:639 till:715 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:640 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:639

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 bar:Nèustria 
 from:start  till: 658  color:c9  text:Clodoveu II
 from: 658   till: 673  color:c2  text:Clotari III
 from: 673   till: 673.6  color:c10 
 from: 673.6 till: 675  color:c3
 from: 675   till: 691  color:c10  text:Teodoric III
 from: 691   till: 695  color:c1  shift:(0,-15) text:Clodoveu~IV
 from: 695   till: 711  color:c6  shift:(0,-15) text:Khildebert III
 from: 711   till: 715  color:c7 shift:(-3,-15) text:Dagobert~III
 bar:Austràsia
 from:start  till: 656  color:c4  text:Sigebert III
 from: 656   till: 661  color:c5  shift:(0,3)   text:Khildebert~l'Adoptat
 from: 661   till: 662  color:c2 
 from: 662   till: 675  color:c3  text:Khilderic II
 from: 675   till: 676  color:c8  shift:(0,5) text:Clodoveu III
 from: 676   till: 679  color:c4  text:Dagobert II
 from: 679   till: 691  color:c10
 from: 691   till: 695  color:c1
 from: 695   till: 711  color:c6
 from: 711   till: 715  color:c7


</timeline>


Khilderic II, breument, i després Teodoric III aconseguirien reunificar el regne dels francs, però el poder reial cada cop es veia més disminuït i augmentava el pes polític dels majordoms de palau. Els reis d'aquest període reberen el qualificatiu de "reis mandrosos" per la seva incapacitat en el govern. Els successius reis es van anar tornant titelles a les mans dels majordoms, arribant al punt que a la mort de Teodoric IV el majordom Carles Martell no va considerar necessari nomenar un hereu donant pas a un període de set anys d'interregne. El darrer rei, Khilderic III, seria deposat definitvament el 751 per Pipí el Breu, primer monarca carolingi.

<timeline> ImageSize = width:800 height:75 PlotArea = left:65 right:400 bottom:20 top:5 AlignBars = justify

Colors =

 id:c1   value:rgb(0.99215,0.8,0.54)
 id:c2   value:rgb(1,0.7019,0)
 id:c3   value:rgb(1,1,0)
 id:c4   value:rgb(1,1,0.702)
 id:c5   value:rgb(1,0.922,0.384)
 id:c6   value:rgb(1,0.922,0.675)
 id:c7   value:rgb(1,0.871,0)
 id:c8   value:rgb(0.918,0.776,0.447)
 id:c9   value:rgb(0.918,0.678,0.263)
 id:c10  value:rgb(0.92,0.576,0.005)
 id:negre  value:black
 id:blanc  value:white
 id:verdfosc value:rgb(0,0.35,0)

Period = from:715 till:751 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:720 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:715

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 bar:Nèustria
 from:start  till: 721  color:c9  text:Khilperic II
 from: 721   till: 737  color:c2  shift:(0,-15)  text:Teodoric IV
 from: 737   till: 743  color:blanc  shift:(0,-15) text:Interregne~(737-743)
 from: 743   till: 751  color:c5  shift:(0,-15)  text:Khilderic III~(l'Idiota)
 bar:Austràsia
 from:start  till: 717  color:c9 
 from: 717   till: 720  color:c1  shift:(0,2) text:Clotari~IV
 from: 720   till: 721  color:c9 
 from: 721   till: 737  color:c2 
 from: 743   till: 751  color:c5



</timeline>


Art Merovingi

La dinastia Merovíngia va ser desenvolupant un art propi a l'actual França, un art preromànic que es va caracteritzar per l'ús de la pedra i el maó (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art característic d'aquest període és la orfebreria. També van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Es conserven molt pocs vestigis i mostres d'art merovingi.

Ascendència Divina

En diversos texts s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis, al·ludint que en realitat es tractaria de la descendència d'una presumpta filla de Jesucrist i Maria Magdalena.

Aquesta teoria, basada tan sols en llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual França, va ser popularitzada en el bestseller Sang santa, Sant greal escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novel·la bestseller de Dan Brown, El codi Da Vinci. També Umberto Eco fa un ús de la mateixa en El pèndol de Foucault encara que, com s'esmenta, són només novel·les, texts de ficció.

La teoria postula que Jesús va tenir descendència amb Maria Magdalena, tenint una filla, i que aquesta va migrar des de Judea al sud de França, des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regne franc amb els Merovingis.

En aquest sentit, els historiadors indiquen que possiblement va néixer aquesta llegenda per aconseguir atribuir-li divinitat als merovingis, i d'aquesta manera aquests poguessin governar sense objeccions, ja que tindrien un dret diví que els recolzava.

Vegeu també


Plantilla:Sister