Arcadi Margarit i Casadevall

Arcadi Margarit i Casadevall (Palamós, 1 de febrer del 1913 - Manresa, 8 de desembre del 2001) va ser un instrumentista de tenora d'anomenada, compositor de sardanes.

Biografia

Aprengué música amb Josep Casanovas Paixero i tenora amb el gran instrumentista Albert Martí. Tocà en nombroses formacions de les comarques gironines, com La Moderna Rovira de Bordils (1929-1930), l'Improvisada de Calonge (1931-1932), Nova de Palafrugell (1932), la Cobla Arbucienca (1932-1935). S'integrà en la famosa Cobla Albert Martí (1935-37). Durant la guerra civil tocà en la banda militar Macià-Companys (Fotografia a Alcanyís, 1936). Acabada la contesa passà per la Nova Harmonia de la Bisbal (1940-1942), l'As d'Anglès (1942-1943), la Moderna de la Bisbal (1943-1945), la Montgrinenca (1946-1947), la Trébol d'Arbúcies (1947-1948), la Cobla Albert Martí (1948, en ocasió del traspàs del mestre hi tocà de tenora primera i reorganitzà la formació) i a la Principal de Badalona (1948-1950). En els 1950-1955 i 1967-1971 tocà en La Principal del Bages i a la 1961-1962 era tenora solista de La Principal del Llobregat. En el període 1962-1964 gravà diversos discos per a discogràfica Vergara en una formació que el mestre Rafael Ferrer feu aposta, la Cobla Laietana. Durant 28 anys, Arcadi Margarit també tocà a la Banda Municipal de Barcelona.

Compongué una trentena de sardanes, algunes de les quals signà amb els pseudònims Rossend Aubí i A. Marca (Arcadi Margarit i Casadevall). La més coneguda, El Patufet Pau Pi es tocà força en els anys 50 i 60 i va ser enregistrada en disc; era dedicada al cèlebre personatge radiofònic de Ràdio Barcelona creació del locutor Enric Casademont. La seva filla donà ^[1] el seu fons a l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós.

En Jaume Ventura i Tort li dedicà la sardana La tenora d'en Margarit (1962).

Obres

Sardanes

A santa Calamanda de Calaf (1958)
Aires empordanesos, amb el pseudònim Rosend Aubí
Aixís es parla (1951), de Rossend Aubí
L'argent viu de casa (1949), dedicada a la seva filla Maria, sardana enregistrada per la cobla Montgrins en el disc compacte Palamós, ciutat pubilla de la sardana 2004 (Barcelona: Discmedi, 2004 ref. DM 1157 02)
Ballem-la tots? (1957), enregistrada per la cobla Combo-Gili en el DC Catalogne, les plus belles sardanes (Perpinyà: Arion, 1992 ARN 64092 i 60674)
Bonica Marcel·la (1952)
El borinot ros de la piscina (1951), obligada de tenora
Caliu (1950)
La cançó del frare
Canta la tenora (1949), obligada de tenora
Carme i Montserrat (1951)
En Patufet Pau Pi (1954), gravada per la cobla Barcelona en el EP Cobla Barcelona (Barcelona: REGAL, 1955 ref. 19043)
En Pau Pi s'espavila (1957)
En Trino i la Dolors (1950)
La festa de Solsona (1951)
Flor de lliri (1951)
Gargalada (1952), de Rossend Aubí
El gat de la font
Lluny de tu
Mar bonança (1954), de Rossend Aubí
Maria Teresa
Maria Teresa i Dolors (1962)
Nènia (1951)
Petites volades (1940), obligada de tenora
Refilets genisencs (1954), dedicada a la cobla Genisenca de Taradell
La rosaleda
Sempre tu, signada A. Marca
Vilafortuny (1976)
Xamosa Maria Àngels (1951)
Xamosa Maria Pietat (1952)
Sardanes revesses: Podré enganyar-te, Provo d'enganyar-te, Tacet

Enllaços

Referències

↑ «Palamós rep l´arxiu musical del compositor Arcadi Margarit]». Arxivat de l'original el 9 de gener de 2005.

[1] «Palamós rep l´arxiu musical del compositor Arcadi Margarit]». Arxivat de l'original el 9 de gener de 2005.

[1]