Armand de Fluvià i Escorsa
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931)[1] és un genealogista i heraldista català. És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. També és un pioner del moviment d'emancipació gai des de la fi de la dictatura franquista.[2]
Biografia
Fill d'Armand de Fluvià i Vendrell. El 1959 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona[1] i el 1960 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona, però després de fer un curs de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedicà a la genealogia i l'heràldica. És membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.
El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 és membre de l'Académie Internationale d'Héraldique. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.[1] També és membre de l'Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983).
El 1953 formà part del grup monàrquic Joventut Espanyola d'Acció (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme polític, participà en la caputxinada i fins el 1969 formà part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona.[1] Però es decantà per l'independentisme català[3] i la defensa dels drets dels homosexuals.[1] El 1976 ingressa a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E), i el 1985 la seva escisió Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
El 1970, encara en la clandestinitat, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), el 1974 donà un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu, fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, president de l'Institut Lambda. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya,[1] alhora que s'oposava al canvi de símbols heràldics aprovats per l'ajuntament de Barcelona, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi[1] i el 2008 la Medalla d'Honor de Barcelona.
El 24 d'octubre del 2007 va fundar, i n'és president, la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer).[1]
Obres
- Pacte de Joia (1974)
- Diccionari general d'heràldica (1982)
- Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya (1989)
- Els quatre pals, l'escut dels comtes de Barcelona (1994)
- A la recerca dels avantpassats (1995)
- Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998)
- El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)
- Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya II (2004)
- L'apropiació dels Símbols Nacionals de Catalunya per part d'historiadors aragonesos (2009)
- Catalunya, un país sense escut (2010)
- Historia de una falsificación Nobiliaria: La Baronia de Gavín en Aragón (2010)
- Manual d'heràldica i tècnica del blasó (2011)
Llibres digitals
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Casas, Sònia «Armand de Fluvià "El rei Joan Carles I és descendent directe de Guifré el Pilós"» (paper). Revista Sàpiens. Grup Cultura 03, 112, 1-2012, p. 26-27. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ «Armand de Fluvià i Escorsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Web oficial d'Armand de Fluvià
Enllaços externs
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Creus de Sant Jordi 2000
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Heraldistes
- Genealogistes catalans
- Estudiants de dret de la UB
- Historiadors barcelonins
- Polítics barcelonins contemporanis
- Activistes LGBT
- Medalles d'Honor de Barcelona 2008
- Participants a la Caputxinada