Josep Ruaix i Vinyet
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Josep Ruaix redirigeix aquí. Per al fotògraf brasiler, vegeu Josep Ruaix Duran. |
Josep Ruaix i Vinyet (Moià, Bages 1940) és un sacerdot, gramàtic i escriptor català.
Biografia
Josep Ruaix va ser alumne de l’Escola Pia de Moià. En 1954 va començar la seva carrera eclesiàstica (que aleshores incloïa Magisteri) al Seminari de Vic, estudis que va acabar en 1965. Al mateix seminari, l’any 1959 encetà la seva activitat com a ensenyant de català, elaborant-se ell mateix el material didàctic.[1] En 1966 fou ordenat prevere. En 1969 es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat (Roma), entre 1971 i 1973 va completar els estudis teològics a la Facultat de Teologia de Catalunya i en 1979 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona.
Fou capellà a Roma de 1966 a 1971, any en què tornà al bisbat de Vic, on ha exercit diferents càrrecs parroquials fins a l'actualitat. Ha estat professor de català en nombrosos centres docents, i gràcies a la seva experiència ha elaborat uns manuals per a l'aprenentatge de la llengua (El català en fitxes, etc.), amb exercicis molt didàctics i adaptats als diferents nivells. Fou membre de la Junta Permanent de Català de 1984 a 1988. Destaquen també les seves aportacions a la normativa lingüística.
Ha escrit poesia (és autor de la lletra dels Cants per a la litúrgia, musicats per Valentí Miserachs i publicats en 1998), història local i periodisme a Oriflama, Full Diocesà i a la revista La Tosca de Moià. Ha fet nombroses traduccions i correccions de textos, ha elaborat diccionaris i ha popularitzat l'ús de les anomenades fitxes Ruaix en l'ensenyament.
En 1989 va rebre el Premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. En 1990 l'Ajuntament de Moià li concedí la medalla d'argent del municipi. En 1996-1998 formà part del consell consultiu per a l'elaboració de la nova gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. En 1998 va rebre el premi Bages de Cultura. En el 2000 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, i en el 2001, el premi d'Actuació Cívica. L'Associació Cultural Modilianum, amb motiu de complir 65 anys, li dedicà una miscel·lània (Modilianum, núm. 33, 2n semestre 2005), que conté la seva bio-bibliografia fins aquell moment. En el 2008 rebé el premi Comte Jaume d'Urgell, concedit pel Consell Comarcal de la Noguera, i en el 2010, el premi Compromís, de la JNC del Bages.[2]
En l'actualitat és rector de les parròquies de Sant Vicenç de Calders i de Sant Pere de Viladecavalls de Calders, totes dues al terme de Calders, a més de rector in solidum de Sant Feliu de Monistrol de Calders, totes de la comarca del Moianès.
Obres
- El català en fitxes (1968-1986)
- Català fàcil (1983-2012)
- El català (1984-1994)
- Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989)
- La conjugació dels verbs (1990)
- Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d'avui (1994-1995)
- Diccionari auxiliar (1996)
- Català progressiu (1997-2012)
- Català complet (1998-2012)
- Cants per a la litúrgia (1998) amb Valentí Miserachs Grau
- Nou diccionari auxiliar (2011)
- Diccionari de barbarismes (2011)
Referències
- ↑ Riera i Fonts, Carles Josep Ruaix, eclesiàstic, gramàtic i escriptor: biografia i bibliografia Modilianum, núm. 33, 2n semestre 2005, p. 5-6
- ↑ http://ruaix.com [consulta 26/04/2013]