Simeó Miquel i Peguera
Simeó Miquel i Peguera (Lleida, 1919- 2007) és un advocat català. Va interrompre els estudis de dret per la guerra civil espanyola, ja que fou mobilitzat i serví en l'exèrcit republicà fins a la fi de la guerra. Com que havia estat secretari de la FNEC, fou empresonat i internat en un camp de concentració. Un cop alliberat, continuà els estudis de dret, llicenciant-se en la Universitat de Madrid. Guanyà les oposicions al Cos Tècnic del Ministeri de la Governació i fou destinat al Govern Civil de Lleida. El 1944 demanà l'excedència i exercí l'advocacia, professió des de la qual defensà presos polítics en Consells de Guerra i al Tribunal d'Ordre Públic, i fou un dels fundadors de la seu lleidetana d'Òmnium Cultural. Anys més tard fou sancionat per havier enviat una carta signada per 113 persones dirigida al Secretari d'Estat dels EUA i al Ministre de Relacions Exteriors del Govern de Madrid protestant per la pròrroga de les bases americanes a Espanya sense el coneixement ni la consulta del poble espanyol.
El 1974 formà part de la comissió fundadora de Convergència Democràtica de Catalunya. Com a membre del Cos Superior d'Administració Civil de l'Estat, fou designat delegat territorial a Lleida del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social el 1979. Fou el primer síndic de greuges de l'Ajuntament de Lleida (1990-1995), Fou diputat al Parlament de Catalunya en la cinquena legislatura i primer president del Consell Social de la Universitat de Lleida. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi
Obres
- Lleida, problema i realitat (1967)
