Azorín
Azorín vist per Ramon Casas (MNAC) | |
| Pseudònim(s) | Azorín |
| Naixement | 8 de juny de 1873 Monòver, País Valencià |
| Mort | 2 de març de 1967 (als 93 anys) Madrid |
| Activitat | Novel·lista, assagista i crític |
| Moviment | Generació del 98 |
José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim Azorín (nascut a Monòver, País Valencià, 8 de juny de 1873 - Madrid, 2 de març de 1967)[1] fou un escriptor valencià. Tot i que ell mateix declarava al seu poble es parlava un "hijuelo del catalán", utilitzà sempre la llengua castellana. Dedicat principalment al periodisme i al gènere de la novel·la, assagista i un dels crítics literaris espayols més importants de la seua època. Habitualment se'l situa dins del grup conegut com a Generació del 98 o, segons les tendències d'historiografia literària més modernes, dins del Modernisme.
El seu estil es caracteritza per l'extremada concisió de les seves frases, i una gran pruïja en trobar la paraula justa, cosa que el va fer un gran dominador del vocabulari castellà.
Biografia
Fill de pare natural de Iecla, Múrcia, militant del partit conservador (que va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de Romero Robledo). Exercia d'advocat a Monòver i poseïa una important propietat. Sa mare era nascuda a Petrer. Filla d'una família tradicional burgesa i acomodada. Azorín fou el major de nou germans. Estudià baxillerat intern durant huit anys al col·legi dels Escolapis de Iecla, etapa que reflectix a les seues primeres dos novel·les, de fort contingut autobiogràfic. De 1888 a 1896 cursà dret a València, on s'interessà pel Krausisme i l'anarquisme entregant-se a febrils lectures literàries i polítiques. Començant al periodisme on es desenvoluparia notablement.
Home de gran longevitat, als seus últims anys tingué una actitud contemporitzadora amb el franquisme, malgrat els seus origens ideològics àcrates.
Referències
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.