Vés al contingut

B

De Viki.cat
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa).

B
B

Història

La lletra B probablement té l'origen en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. A l'alfabet protosemític i a l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la ß de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.

Jeroglífic egipci
(casa) pr
Proto-Semític
(casa)
Fenici
Beth
Grec
Beta
Etrusc
B
Llatí
B
Jeroglífic Proto-Semític Fenici Beta Etrusc Llatí


Antigament s'havia usat la lletra B per com a símbol de la seca que encunyava a les monedes en aquesta ciutat (B (numismàtica)).[1]

Fonètica

En català epresenta l'oclusiva bilabial sonora, representada com a /b/ en l'alfabet fonètic internacional. Si es troba entre dues vocals, però, sona de manera menys explosiva del que és habitual /β/. En canvi a final de síl·laba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordeix i es pronuncia /p/ (àrab). El seu nom és be. Abans d'una l i després d'una síl·laba tònica es pronuncia doble (/bb/): moble, poble...

Significats de la B

Símbols derivats o relacionats

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ḃ B amb punt superior U+1E02 U+1E03 irlandès
Ḅ B amb punt inferior U+1E04 U+1E05

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 83, entrada: "B". ISBN 84-297-3521-6.