Vés al contingut

L

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

L'ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela, ele en valencià; antigament fou anomenada «el».[1][2]

Història

La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
<hiero>S39</hiero> Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[3]

Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

L
L

Significats de la lletra L

Símbols derivats o relacionats

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ĺ L amb accent agut U+0139 U+013A eslovac
Ł L barrada U+0141 U+0142 polonès
Ļ L amb ogonek U+013B U+013C letó
Ľ L amb anticircumflex U+013D U+013E eslovac
Ŀ L amb punt volat U+013F U+0140 català (obsolet)
L amb punt inferior U+1E36 U+1E37
L amb titlla al mig U+2C62 U+026B AFI
£ Lliura esterlina U+00A3 &pound;

Referències

Plantilla:Sister