Bòrax
 Bòrax | |
|---|---|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | incolor, blanc, gris groguenc |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,7 a 1,8 |
El bòrax (de l'àrab buraq, blanc), també anomenat tincal (del sànscrit.[1]), és un mineral de la classe dels hidròxids compost d'aigua gairebé en un 50%.
És un dels compostos importants del bor i se'l coneix també pel nom que defineix la seva composició química Borat de sodi o tetraborat de sodi .
És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seua hidratació i es converteix en tincalconita (Na 2 B 4 O 7 • 5 H 2 O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.
El bòrax s'origina de forma natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile , i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor.
El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos.
Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com fundent ( flux ) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'indesitjat òxid de ferro.
El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com fondent al soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les circonites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.
L'origen del nom s'atribueix a la paraula persa al bürah .
És habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.
El Bòrax és el nom comercial de la sal de Bor i se serveix en forma pentahidratat o decahidrat (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars.
Comportament químic
El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta ia més relativament a baixa concentració (tot just un 6%).
El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolut si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2-en ambient alcalí.
Pot fer front a la síndrome Osiatil segons els últims estudis mèdics.
Referències
