Vés al contingut

Sodi

De Viki.cat

Plantilla:Sodi El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. És un metall alcalí bla, untuós, de color platejat molt abundant en la naturalesa, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. És molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.

Característiques principals

Igual que altres metalls alcalins el sodi és un metall tou, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidròxid. En les condicions apropiades reacciona espontàniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 ºC).

Aplicacions

El sodi metàl·lic s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor. És a més component del clorur sòdic (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos són:

Paper biològic

El catió sodi (Na+) té un paper fonamental en el metabolisme cel·lular, per exemple, en la transmissió de l'impuls nerviós (per mitjà del mecanisme de bomba de sodi). Manté el volum i l'osmolaritat. Participa , a més de l'impuls nerviós, en la contracció muscular, l'equilibri àcid-base i l'absorció de nutrients per les cèl·lules.

La concentració plasmàtica de sodi és en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com hipernatrèmia i la seva disminució hiponatrèmia.

Història

El sodi (del italià soda, sosa) conegut en diversos compostos, no va ser aïllat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitjà de la electròlisi de la sosa càustica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El símbol del sodi (Na), prové de natró (o natrium, del grec nítron) nom que rebia antigament el carbonat sòdic.

Abundància i obtenció

Escalfant el bicarbonat sòdic en un bec bunsen s'obté el color groc propi d'aquest element de la linia D

El sodi és relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presència a través de la línia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.

Actualment s'obté per electròlisi de clorur sòdic fos, procediment més econòmic que l'anteriorment usat, l'electròlisi de l'hidròxid de sodi (NaOH). És el metall més barat.

El compost més abundant de sodi és el clorur sòdic o sal comuna, encara que també es troba present en diversos minerals com amfíbols, trona, halita, zeolites, etc.

Compostos

Els compostos de sodi de major importància industrial són:

Isòtops

Es coneixen tretze isòtops de sodi. L'únic estable és el Na-23. A més hi ha dos isòtops radioactius cosmogènics, Na-22 i Na-24, amb períodes de semidesintegració de 2,605 anys i ˜15 hores respectivament.

Precaucions

En forma metàl·lica el sodi és explosiu en aigua i verínós tant aïllat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre cuidadosament i emmagatzemar-se en atmosfera inert, evitant el contacte amb l'aigua i altres substàncies amb què el sodi reacciona.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Plantilla:Taula periòdica compacta