Buwàyhides
El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia. Va tenir branques a l'Iraq, a Fars, a Kirman i al Jibal ("la Muntanya", és a dir, l'Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Rayy. Des del 981 les ciutats de Bàssora i Ahwaz, que corresponien a l'Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.
El fundador de la dinastia, Buwayh o Búya deu descendir d'un servidor dels sassànides. Els seus fills Alí (Imad-ad-Dawla), Hàssan (Rukn-ad-Dawla) i Ahmed (Muïzz-ad-Dawla) van establir el domini efectiu i Ahmed va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiança (Al-Mutí el 946). A partir del 1012 els kurds es van erigir en rivals perillosos que es van apoderar de Pèrsia, mentre els gaznèvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Càspia. El cop final el van donar els seljúcides en ocupar Bagdad el 1055, i Kirman el 1056.
genealogia
- Buwayh o Buya
- Imad-ad-Dawla
- Rukn-ad-Dawla
- Muïzz-ad-Dawla
- Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
- al-Habashi
- Abu Ishak Ibrahim
- Abu Tahir
Quadre:
| Buwayh o Buyih o Buya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ali Imad al-Daula 934-949 | Hasan Rukn al-Dawla 935-976 | Ahmad Muizz al-Dawla 945-967 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ali Fakhr al-Dawla 976-980 | Panah Khosro Adud al-Dawla 949-983 | Abu Mansur Muayyid al-Dawla 980-983 | Bakhtiyar Izz al-Daula 966-978 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abu Tahir Shams al-Dawla 997-1021 | Abu Talib Majd al-Dawla 997-1029 | Shirzil Sharaf al-Dawla 983-989 | Marzuban Samsam al-Dawla 989-998 | Fana Khosro Baha al-Dawla 998-1012 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sama al-Dawla 1021-1024 | Abu l-Fawaris Kawam al-Dawla 1012-1028 | Abu Shuja Sultan al-Dawla 1012-1024 | Abu Ali Musharrif al-Dawla 987-989 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abu Kalidjar Imad al-Dawla 1024-1048 | Abu Tahir Jalal al-Dawla 1025-1044 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abu Nasr Khosro Firuz al-Malik al-Rahim 1048-1055 | Abu Mansur Fulad Sutun 1048-1062 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sultans
Branca d'Iraq
- Muïzz-ad-Dawla 932-967
- Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 967-977
- Adud-ad-Dawla 977-983
- Samsam-ad-Dawla 983-987
- Xàraf-ad-Dawla 987-989
- Bahà-ad-Dawla 989-1012
- Sultan-ad-Dawla 1012-1022
- Muixàrrif-ad-Dawla 1022-1025
- Jalal-ad-Dawla 1025-1044
- Abu-Kalijar 1044-1048
- Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055
- captura de Bagdad per Toghril Beg I (seljúcida) 1055 i empresonament d'Al-Màlik ar-Rahim
Branca de Fars
- Imad-ad-Dawla 934-950
- Adud-ad-Dawla 950-983
- Xàraf-ad-Dawla 983-989
- Samsam-ad-Dawla 989-998
- Bahà-ad-Dawla (búyida) 998-1012
- Sultan-ad-Dawla 1012-1024
- Abu-Kalijar 1024-1048
- Fúlad-Sutun 1048-1052
- al-Màlik ar-Rahim 1052-1054 (governador el seu germà Abu Sad)
- Fúlad-Sutun 1054-1056, en lluita 1056 a 1062
- Fadlawayh o Fadlúyah 1056, de Shabankara, se sotmet als seljúcides amb Toghril Beg I 1056
Branca de Kirman
- Muïzz-ad-Dawla 936-950 (conquesta 936, després nominal)
- Adud-ad-Dawla 950-983 (950-968 nominal)
- Samsam-ad-Dawla 983-998
- Bahà-ad-Dawla 998-1012
- Qawam-ad-Dawla 1012-1028
- Abu-Kalijar 1028-1048
- Fúlad-Sutun 1048
- als seljúcides de Kirman 1048
Branca del Jibal
- Imad-ad-Dawla 932-946
- Rukn-ad-Dawla 946-976
- Divisió en dues branques: Isfahan-Hamadan i Rayy
Branca d'Isfahan i Hamadan
- Muàyyid-ad-Dawla 976-984
- Fakhr-ad-Dawla 984-997
- Xams-ad-Dawla 997-1022
- Samà-ad-Dawla 1022-1024
- als kakúyides 1024
Branca de Rayy
- Fakhr-ad-Dawla 976-980
- Muàyyid-ad-Dawla 980-984
- Fakhr-ad-Dawla 984-997
- Majd-ad-Dawla 997-1029
- als gaznèvides 1029
Branca de Bàssora
- Diyà-ad-Dawla vers 985
- A Fars
Branca de Khuzistan
- Taj-ad-Dawla vers 985
