Baén
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Baén (antic municipi). |
| Localització | |
| Poble del terme de Baix Pallars, cap de municipi propi fins al 1969 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,069,3 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
13 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|19|Plantilla:Puntdecimal|N|1|6|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(35)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25592
|
Baén, sovint pronunciat Baién, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Era el centre de l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén.
Està situat en el vessant nord-occidental de la Serra de Boumort, entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal, apartat i enlairat a llevant de la carretera que uneix aquestes dues poblacions. Es troba a 1.069,3 metres d'altitud.
Baén té 16 cases habitades i 2 en ruïnes i només té 4 habitants fixos tot l'any. També conserva l'església romànica de Sant Andreu i un cementiri de la mateixa època. Hi ha un únic carrer que connecta totes les cases i una plaça de dimensions reduïdes situada al centre del poble. Al nord-est del poble, al paratge de lo Rial, hi ha les restes d'un possible poblat medieval, amb la seva església parroquial, les restes de la qual són perfectament identificables: Sant Sebastià del Rial.
A l'entrada trobem una font d'aigua potable procedent del riu, on temps enrere els ramats anaven a abeurar-s'hi. A la part alta del poble es troba la Roca, un precipici amb una caiguda de 150 metres aproximadament, per on passa una de les afluències de la Noguera Pallaresa.
Els boscos estan formats per pins, avets, alzines, roures, i en zones humides per arbres fruiters. La fauna es distingeix per la gran influència del Boumort, amb un gran nombre de cérvols, senglars, guineus i llebres, així com també perdius i carronyaires.
La temperatura és molt variable al llarg de l'any. A l'hivern, la mitjana és de 3 graus Celsius; ben al contrari, a l'estiu n'hi ha una de 21 °C. A l'hivern s'hi ha d'accedir amb un vehicle tot terreny i equipament de cadenes. Les precipitacions es concentren a la tardor, a la primavera i al mes d'agost, i ajuden que l'ambient sigui més humit.
Etimologia
Joan Coromines[1], es tracta d'un més dels molts topònims preromans, iberobasc, presents a la comarca. Després d'una llarga explicació, el conegut filòleg postula l'origen en un bage-nn, amb el significat de vessants elevats poc fèrtils.
Geografia
El poble de Baén
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Baén declara[3] 4 focs laics i 1 d'eclesiàstic.
Història contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[4] a Baén (Bahent). S'hi pot llegir que el poble està situat sobre una roca entre dues altes muntanyes, on el combaten els vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 14 cases, amb una església parroquial de la qual depenien les de Buseu, Sant Sebastià de Buseu i Useu. S'incloïen en el seu terme els masos de Sarroca de Barravés i de Castellnou de Peramea, un amb 10 habitants i l'altre amb 12. Descriu el territori de Baén com a muntanyós, amb un torrent que baixa de les muntanyes de Mollet i deixa el poble a l'esquerra.
Parla de les fonts, abundoses, i dos boscos frondosos que forneixen el poble de fusta i llenya. S'hi collia blat, ordi, patates, llegums, fenc i peres i pomes d'hivern. De bestiar, hi ha vaques, mules, ovelles i cabres, i força caça, de llebres, conills i perdius. Destaca que a l'edat mitjana, Baén fou refugi de molts cristians davant de les incursions musulmanes. La població, inclosos els dos masos esmentats, era de 6 veïns (caps de casa) i 67 ànimes (habitants).
Demografia
Plantilla:Evolució demogràfica Les dades del 1553 són 5 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Cultura popular
De Baién, ni dona ni vent, A Baién són mala gent i A Baién són mala gent: ascuen tots les gossos, diu[5] la tradició popular de la comarca, sobretot de fora de Baén, que reproduïm respectant la fonètica pallaresa.
Comunicacions
Mena a Baén la Pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel Pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en uns 4 quilòmetres. No existeix cap transport públic per arribar a Baén.
De l'extrem sud-oriental de Baén surt una carretera que mena a Buseu, Sant Sebastià de Buseu, Sarroca, els Castells i Taús. Del Pont de Baén surt cap a migdia la Pista de Pentina, que mena a Cuberes, Solduga, Esplà i altres llocs del sector meridional de l'antic terme.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
Enllaços externs
| Açò és un esborrany sobre el Pallars Sobirà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
