Solduga
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del terme de Baén | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,245 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
2 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|17|Plantilla:Puntdecimal|N|1|4|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(0)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25592
|
| Festa major | Sant Martí i Mare de Déu d'agost |
Solduga és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està quasi despoblat, amb algunes cases en ruïnes, i tan sols hi queda una casa habitada.
Està situat al sud-oest de l'antic cap de municipi, Baén, en el sector més meridional de l'antic terme municipal, al sud-est de l'actual de Baix Pallars.
Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l'anomenada Constitució de Cadis, Solduga organitzà el seu propi ajuntament, amb Espluga de Solduga, amb el nom de Solduga i Espluga. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Gerri.
Solduga té església parroquial, dedicada a Sant Martí de Tours. L'església i una casa són els dos únics edificis que continuen dempeus al poble,
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Solduga prové de l'ibèric Salduba, emparentat amb els ètims bascos çaldu (cavall) i bide (camí). Seguint les explicacions de Coromines, Solduga vindria d'un antiquíssim camí de cavalls.
Les cases del poble [2]
Es conserva memòria de les seves cases:
|
|
|
Història
Història contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[3] a Baén (Bahent). S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).
Comunicacions
Mena a Baén la Pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel Pont de Baén. De seguida que es travessa el riu, la Pista de Baén troba l'arrencada cap a migdia de la Pista de Pentina, que cal seguir molt de tros, travessant el Riu Major i enfilant-se cap als vessants septentrionals de la carena que domina la vall del Riu Major pel costat sud de la vall, fins a trobar la Creu de Dalt, on es troba l'arrencada, cap a llevant, de la Pista de Cuberes. Cal seguir aquesta pista, fins que es troba la Pista de Solduga, a la Serra de Cuberes, a través de la qual s'acaba d'arribar a Solduga, en uns 4 quilòmetres de recorregut total.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre