Vés al contingut

Bagratuni

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Bagràtida)

Els bagràtides o bagratuni fou una dinastia que va governar part de les actuals Armènia i Geòrgia, el Bagrevand. Ostentaven de forma hereditària diversos títols nobiliaris que governaren una regió d'Armènia entre el tomb de l'any 300 i l'any 800 i més tard van governar a Geòrgia. Se'ls coneix generalment com a Bagràtides. La família avui dia es diu Bagration i reclamen la corona a Geòrgia.[1] A Armènia a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sasun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Ani, Kars, Bagaran i Tashir. Tenien el títol de Taghadir. Llavors encara portaven el nom familiar de Bagratuni.

Principals senyors (nakharar)

Llavors apareixen dues branques:

  • La de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuni (fill de Sembat II Bagratuni). El seu successor va ser el seu fill Sembat IV Bagratuni, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Aixot II Bagratuni. Cap el 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Ardzruni. Mes tard (c. 770) van dirigir la família Sembat V Bagratuni i el seu fill Aixot Msaker Bagratuni, i Vasak Bagratuni (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família.

L'altra branca, sorgida d'un altra fill de Sembat III (i germà d'Aixot I), va obtenir Taron cap el 700, i després va ser dirigida per Sahak IV Bagratuni (c. 750-771) i el seu fill Ashot II Bagratuni (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca representada per Vasak Bagratuni.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Aixot I Msaker que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

Reis d'Ani

Un net de David, anomenat Aixot V d'Ani (fill de Hovhannes) va ser mes tard governador d'Ani per compte de la dinastia shaddàdida.

Reis de Kars

  • Mushel de Kars 961-984
  • Abas I de Kars 984-989
  • Abas II de Kars 989-1029
  • Gagik Abas de Kars 1029-1064 (pas a Bizanci).

Genealogia

La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu es hipotètica.

Sembat I
aspet
citat el 314
Bagrat
aspet
citat el 330 i 353
Sembat II
aspet
citat el 367 i 374
Sahak I
aspet
citat el 379 i 387
Ne
x Valarchak
rei d'Armènia		Sembat III
aspet
citat el 420
Tirots I
(mort el 450)
nakharar
Sahak II
(mort el 482)
marzban
Sanpdiat I
aspet
citat el 505
Varaztirots I
Manel
aspet		Aixot
aspet
citat el 560
Sembat IV (abans assenyalat com III)
(mort el 617)
marzban		Pap
nakharar
citat el 596
Varaz-SahakVaraztirots II
(mort el 645)
príncep d'Armènia
Sembat
nakharar
citat el 643		Sembat V
aspet
citat el 646
Varaztirots III
(mort el 670)		Aixot I
(mort el 689)
príncep d'Armènia
Sembat VI
(mort el 726)
príncep d'Armènia		AixotVasakBagratSembat
nakharar
citat en 705
diversos
fills		Aixot II el Cec
(mort el 761)
príncep d'Armènia		Sahak III
(mort el 761)
príncep d'Armènia
Sembat VII
(mort el 775)
príncep dels prínceps d'Armènia		Vasak
Aixot I Msaker o Aixot IV Bagratuni
(mort el 826)
príncep d'Armènia		Ardanases
(mort el 779)
rei d'Ibèria del Caucas
Sembat VIII (Sembat I Ablabas)
(mort el 854 o 862)
sparapet		Bagrat I Bagratuni
príncep dels prínceps		família
Bagration
de Geòrgia
Aixot I d'Armènia el Gran
(mort el 890)
rei d'Armènia		Aixot II
(mort el 878)
príncep de Taron		David
(mort el 895)
príncep de Taron		Tornik
(Nahadak)
(mort el 912)
rei d'Armènia		ShapuhGurgen
(mort el 897)
príncep de Taron		AixotGrigor I
(mort el 939)
príncep de Taron		Apoganem
Aixot Erkath o Aixot II d'Armènia
(mort el 928)
rei d'Armènia		Abas I
(mort el 951)
rei d'Armènia		Aixot Sparapet
anti rei
(mort el 936)		Bagrat II
príncep de Taron		Aixot III
(mort el 966)
príncep de Taron		família
Turnikioi
Aixot III d'Armènia
(mort el 977)
rei d'Armènia		Mushel
(mort el984)
rei de Kars		Bagrat III
príncep de Taron		Grigor II
(mort el995)
príncep de Taron
Sembat II d'Armènia
(mort el 989)
rei d'Armènia		Gagik I
(mort el 1020)
rei d'Ani		Gurgen I
(mort el 989)
rei d'Aghuània		Abas I
(mort el 1029)
rei de Kars		família del
Taronites
Sembat III (Hobhannes-Sembat)
(mort el 1041)
rei d'Ani		Aixot IV Qadj
(mort el 1039)
rei d'Ani		David I (David Anholin)
(mort el 1048)
rei de Lori		Gagik Abas
(mort el 1080)
rei de Kars
Gagik II
(mort el 1079)
rei d'Ani		Gurgen II o Kvirike de Lori
(mort el 1089)
curopalat de Lori		Gagik I
(mort el 1058)
rei de Kakhètia
HovhannesDavidDavid II
curopalat de Lori		Abas I
curopalat de Lori		Agsartan I de Kakhètia
(mort el 1084)
rwi de Kakhètia
Aixot
(mort el 1080)		Kvirikr III
senyor de Tavuch		Kvirike IV
(mort el 1102)
rei de Kakhètia		NN
Abas II
senyor de Tavuch		Agsartan II de Kakhètia
(mort el 1105)
rei de Kakhètia
Agsartan I
senyor de Matznaberd
Kvirike IV
senyor de Matznaberd
Pahlavan I
senyor de Matznaberd		Taqiaddin
senyor de Matznaberd		Agsartan II
ssenyor de Matznaberd

Bagràtides de Taron

De Bagrat Bagratuni, gran príncep del 830 al 851 a Sasun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:

  • Aixot I, senyor de Taron 851
  • ocupació musulmana 851-858
  • Aixot I (segona vegada) 858-863
  • Gurgen de Mardastan 863-c. 875
  • Aixot I (tercera vergada) c. 875-878
  • David de Taron (germà de Aixot) 878-895
  • Gurgen de Taron (fill d'Aixot) 895-897
  • ocupat pels Xaibànides el 897-898
  • Aixot II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
  • Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
  • Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
  • Thornik (fill de Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap el 938
  • Aixot III (germà) 940-966/967
  • Grigor (fill) 966/967-968

De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap el 854.

  • Sembat senyor de Mokq 854-?
  • Mushel de Mokq (fill) ?-896
  • Grigor (fill) 896-després del 918
  • Gurgen (germà
  • Zaphanik (parentesc desconegut) cap el 985

I d'Aixot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

  • Shapuh, senyor de Bagaran y Kolb 890-921
  • Aixot, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Aixot III Olomudz d'Ani va surgir un altre dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins al segle XIII i que també van portar el títol de Reis de Tashir.

  • Gurgen I, senyor de Tashir (fill d'Aixot III) 977-980, rei de Tashir 980-989
  • David Anholin conegut com a Gurgen II (fill) 989-1048
  • Gurgen III Kvirike I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Kvirike III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Tashir reis korikain de Lori.

Bagràtides de Geòrgia

Article principal: Casa reial de Geòrgia

La branca georgiana va ser fundada per Vasak Bagratuni, germà de Sembat que a la seva vegada va ser el pare d'Aixot Msaker, primer gran príncep d'Armènia (802-826) i després de donar reis i prínceps locals al país, encara subsisteix. El pretendent de la corona, Jordi Bagration, va ser un competidor notable a les curses de cotxes, que ara viu a Marbella, i la família porta el cognom Bagration, que és la forma espanyola de la russificació de Bagrat. Com es veu al quadre anterior hi ha altres teories sobre l'origen dels bagràtides georgians (la aquí exposada correspon a René Grousset a la seva Histoire d'Armenie)

Referències

  1. ↑ «Georgia ofrece el trono a Irakli Bagration» (en castellà). El País, 31-01-1992. [Consulta: 9 febrer 2011].

Bibliografia

  • Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, París, 2006, 634 pàgines, ISBN 978-2-7018-0226-8

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagratuni
  • Reis d'Armènia (Bagràtides) al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy (anglès)
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Bagratuni&oldid=12866»