Bagratuni
Els bagràtides o bagratuni fou una dinastia que va governar part de les actuals Armènia i Geòrgia, el Bagrevand. Ostentaven de forma hereditària diversos títols nobiliaris que governaren una regió d'Armènia entre el tomb de l'any 300 i l'any 800 i més tard van governar a Geòrgia. Se'ls coneix generalment com a Bagràtides. La família avui dia es diu Bagration i reclamen la corona a Geòrgia.[1] A Armènia a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sasun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Ani, Kars, Bagaran i Tashir. Tenien el títol de Taghadir. Llavors encara portaven el nom familiar de Bagratuni.
Principals senyors (nakharar)
- Sembat Bagratuni c. 370
- Sahak I Bagratuni c. 390 (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
- Sahak II Bagratuni c. 440
- Tir o Tirots Bagratuni c. 450
- Sahak III Bagratuni c. 480
- Aixot Bagratuni c. 590
- Pap Bagratuni (fill d'Aschot) c. 596
- Sembat II Bagratuni c. 596
- Varaztirots Bagratuni (fill de Sembat II) c. 597
- Sembat III Bagratuni (fill de Varaztirots) c. 640
- Aixot I Bagratuni (fill de Sembat III) c. 685
Llavors apareixen dues branques:
- La de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuni (fill de Sembat II Bagratuni). El seu successor va ser el seu fill Sembat IV Bagratuni, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Aixot II Bagratuni. Cap el 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Ardzruni. Mes tard (c. 770) van dirigir la família Sembat V Bagratuni i el seu fill Aixot Msaker Bagratuni, i Vasak Bagratuni (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família.
L'altra branca, sorgida d'un altra fill de Sembat III (i germà d'Aixot I), va obtenir Taron cap el 700, i després va ser dirigida per Sahak IV Bagratuni (c. 750-771) i el seu fill Ashot II Bagratuni (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca representada per Vasak Bagratuni.
La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Aixot I Msaker que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa
- Aixot I Msaker (fill de Sembat V Bagratuni, gran príncep 806-826
- Sembat I Ablabas (fill) 826-854
- Bagrat I Bagratuni (germà, gran príncep a Khoit, Sasun i Taron) 830-851
- Aixot d'Sper, gran príncep a Sper cap el 837
- Galabar Grigor Ichkhanikh, gran príncep a Sper cap el 851
- Aixot I el gran (fill de Sembat) 854-890
- Sembat I el màrtir (Nahadak) (fill) 890-914
- Aixot II Erkath (fill) 914-928/929
- Abas I primer rei (germà) 928/929-953, pare de Mushel, primer rei de Kars
Reis d'Ani
- Ashot III Olormadz (fill) 953-977
- Sembat II Tiezerakal (fill) 977-989
- Gagik I d'Ani (germà) 989-1020
- Hovhannes-Sembat d'Ani (fill) 1020-1040/1041
- Ashot IV Qadj 1021-1039/1040
- Sargis d'Ani (usurpador) 1040/1041-1042
- Gagik II d'Ani (fill d'Aixot IV) 1042-1045
- a Bizanci 1045
Un net de David, anomenat Aixot V d'Ani (fill de Hovhannes) va ser mes tard governador d'Ani per compte de la dinastia shaddàdida.
Reis de Kars
- Mushel de Kars 961-984
- Abas I de Kars 984-989
- Abas II de Kars 989-1029
- Gagik Abas de Kars 1029-1064 (pas a Bizanci).
Genealogia
La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu es hipotètica.
| Sembat I aspet citat el 314 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bagrat aspet citat el 330 i 353 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat II aspet citat el 367 i 374 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sahak I aspet citat el 379 i 387 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ne x Valarchak rei d'Armènia | Sembat III aspet citat el 420 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tirots I (mort el 450) nakharar | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sahak II (mort el 482) marzban | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sanpdiat I aspet citat el 505 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Varaztirots I | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Manel aspet | Aixot aspet citat el 560 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat IV (abans assenyalat com III) (mort el 617) marzban | Pap nakharar citat el 596 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Varaz-Sahak | Varaztirots II (mort el 645) príncep d'Armènia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat nakharar citat el 643 | Sembat V aspet citat el 646 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Varaztirots III (mort el 670) | Aixot I (mort el 689) príncep d'Armènia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat VI (mort el 726) príncep d'Armènia | Aixot | Vasak | Bagrat | Sembat nakharar citat en 705 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| diversos fills | Aixot II el Cec (mort el 761) príncep d'Armènia | Sahak III (mort el 761) príncep d'Armènia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat VII (mort el 775) príncep dels prínceps d'Armènia | Vasak | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aixot I Msaker o Aixot IV Bagratuni (mort el 826) príncep d'Armènia | Ardanases (mort el 779) rei d'Ibèria del Caucas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat VIII (Sembat I Ablabas) (mort el 854 o 862) sparapet | Bagrat I Bagratuni príncep dels prínceps | família Bagration de Geòrgia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aixot I d'Armènia el Gran (mort el 890) rei d'Armènia | Aixot II (mort el 878) príncep de Taron | David (mort el 895) príncep de Taron | Tornik | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| (Nahadak) (mort el 912) rei d'Armènia | Shapuh | Gurgen (mort el 897) príncep de Taron | Aixot | Grigor I (mort el 939) príncep de Taron | Apoganem | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aixot Erkath o Aixot II d'Armènia (mort el 928) rei d'Armènia | Abas I (mort el 951) rei d'Armènia | Aixot Sparapet anti rei (mort el 936) | Bagrat II príncep de Taron | Aixot III (mort el 966) príncep de Taron | família Turnikioi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aixot III d'Armènia (mort el 977) rei d'Armènia | Mushel (mort el984) rei de Kars | Bagrat III príncep de Taron | Grigor II (mort el995) príncep de Taron | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat II d'Armènia (mort el 989) rei d'Armènia | Gagik I (mort el 1020) rei d'Ani | Gurgen I (mort el 989) rei d'Aghuània | Abas I (mort el 1029) rei de Kars | família del Taronites | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sembat III (Hobhannes-Sembat) (mort el 1041) rei d'Ani | Aixot IV Qadj (mort el 1039) rei d'Ani | David I (David Anholin) (mort el 1048) rei de Lori | Gagik Abas (mort el 1080) rei de Kars | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gagik II (mort el 1079) rei d'Ani | Gurgen II o Kvirike de Lori (mort el 1089) curopalat de Lori | Gagik I (mort el 1058) rei de Kakhètia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hovhannes | David | David II curopalat de Lori | Abas I curopalat de Lori | Agsartan I de Kakhètia (mort el 1084) rwi de Kakhètia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aixot (mort el 1080) | Kvirikr III senyor de Tavuch | Kvirike IV (mort el 1102) rei de Kakhètia | NN | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abas II senyor de Tavuch | Agsartan II de Kakhètia (mort el 1105) rei de Kakhètia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Agsartan I senyor de Matznaberd | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Kvirike IV senyor de Matznaberd | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pahlavan I senyor de Matznaberd | Taqiaddin senyor de Matznaberd | Agsartan II ssenyor de Matznaberd | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bagràtides de Taron
De Bagrat Bagratuni, gran príncep del 830 al 851 a Sasun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:
- Aixot I, senyor de Taron 851
- ocupació musulmana 851-858
- Aixot I (segona vegada) 858-863
- Gurgen de Mardastan 863-c. 875
- Aixot I (tercera vergada) c. 875-878
- David de Taron (germà de Aixot) 878-895
- Gurgen de Taron (fill d'Aixot) 895-897
- ocupat pels Xaibànides el 897-898
- Aixot II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
- Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
- Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
- Thornik (fill de Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap el 938
- Aixot III (germà) 940-966/967
- Grigor (fill) 966/967-968
De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap el 854.
- Sembat senyor de Mokq 854-?
- Mushel de Mokq (fill) ?-896
- Grigor (fill) 896-després del 918
- Gurgen (germà
- Zaphanik (parentesc desconegut) cap el 985
I d'Aixot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh
- Shapuh, senyor de Bagaran y Kolb 890-921
- Aixot, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)
I del rei Aixot III Olomudz d'Ani va surgir un altre dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins al segle XIII i que també van portar el títol de Reis de Tashir.
- Gurgen I, senyor de Tashir (fill d'Aixot III) 977-980, rei de Tashir 980-989
- David Anholin conegut com a Gurgen II (fill) 989-1048
- Gurgen III Kvirike I (fill) 1048-1089
Es casa amb una filla del rei Kvirike III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Tashir reis korikain de Lori.
Bagràtides de Geòrgia
La branca georgiana va ser fundada per Vasak Bagratuni, germà de Sembat que a la seva vegada va ser el pare d'Aixot Msaker, primer gran príncep d'Armènia (802-826) i després de donar reis i prínceps locals al país, encara subsisteix. El pretendent de la corona, Jordi Bagration, va ser un competidor notable a les curses de cotxes, que ara viu a Marbella, i la família porta el cognom Bagration, que és la forma espanyola de la russificació de Bagrat. Com es veu al quadre anterior hi ha altres teories sobre l'origen dels bagràtides georgians (la aquí exposada correspon a René Grousset a la seva Histoire d'Armenie)
- Vasak Bagratuni
- Aixot Msaker
- Bagarat o Bagrat I Bagratuni
- David I
- Adarnaseh II
- Sumbat
- Bagarat o Bagrat II Regwan (l'Imbècil), rei dels kartvels 958-994
- Gurgen, casat amb Gurandukh, fills de Giorgi II d'Abkhàzia, 994-1008
- Bagarat o Bagrat III l'Unificador, rei d'Abkhàzia 985-1008, rei de Geòrgia 1008-1014
- Girgoi I Gorgen 1014-1027
- Bagrat IV 1027-1072
- Filla de nom no conegut, casada amb Kiurike I de Tashir
- Girgoi I Gorgen 1014-1027
- Bagarat o Bagrat III l'Unificador, rei d'Abkhàzia 985-1008, rei de Geòrgia 1008-1014
- Gurgen, casat amb Gurandukh, fills de Giorgi II d'Abkhàzia, 994-1008
- Adartnaseh III, senyor del nord de Taik 958-?
- David de Taik ?-1000
- Bagarat o Bagrat II Regwan (l'Imbècil), rei dels kartvels 958-994
- Sumbat
- Adarnaseh II
- David I
- Guaram, senyor de Trialet, Tachir, Achotz, Artahan i Djavakhètia, fins 875
- Nasr (mort el 888)
- Bagarat o Bagrat I Bagratuni
- Atarnaseh, senyor de Taik
- Aixot Msaker
Referències
- ↑ «Georgia ofrece el trono a Irakli Bagration» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El País, {{#invoke:data|data_format|31/01/1992|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Bibliografia
- Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, París, 2006, 634 pàgines, ISBN 978-2-7018-0226-8