Balaklava

Balaklava (ucraïnès: Балаклава; rus: Балаклава; tàtar de Crimea: Balıqlava) és una antiga ciutat de Crimea, Ucraïna, ara part de Sebastòpol. Fou una ciutat independent fins el 1957, quan fou incorporada com a raion (districte) a la "ciutat amb estatus especial de Sebastòpol", de la que es troba a 16 km al sud. Balaklava té un port pesquer.

Història

És la clàssica Palakion, una ciutat grega a la badia de Symbolon (Συμβολον); estava habitada per grecs i poblacions locals. Va passar a Roma i després a Bizanci, sent una factoria de comerç amb els russos del segle IX al XIII; al segle XIV va passar als genovesos que la van conquerir el 1360. Els bizantins l'anomenaven Yamboli i els genovesos ho van traduir com a Cembalo (Cèmbalo). S'hi va formar un bisbat catòlic. El 1380 Bizanci els va cedir tota la costa sud de Crimea fins a Kaffa o Feodòssia. Les ruïnes de la fortalesa genovesa es van conservar fins al segle XIX.

El 1475 els otomans i tàrtars del Khanat de Crimea van prendre possessió de la ciutat i la van anomenar Balıklava ("niu del peix" o "port de pesca" en tàtar de Crimea) deformat amb el temps a la seva forma actual per influència del grec Palakion i de l'italià "Bella Clava" ^[1] com s'anomenava al port. Durant la guerra russo-turca de 1768-1774 les tropes russes van conquerir Crimea el 1771 i fou annexionada el 1783. la població tàrtara fou substituïda per grecs de les illes. Caterina la Gran la va visitar el 1787. La població de la rodalia va romandre tàrtara fins a la deportació d'aquesta nació el 1944 per col·laborar amb els alemanys. El 1942 fou ocupada pels alemanys fins el 1944. El 1956 va ser integrada junt amb Crimea a Ucraïna, de la que va formar part amb la independència el 1991. Fins el 1993 hi va haver una base de submarins nuclears. El 1996 va sortir de la base el darrer submarí