Barraca
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Barraca (desambiguació)». |
Una barraca és una edificació rural, generalment petita, baixa i simple. N'hi ha dos tipus principals de barraca tradicional, la barraca d'horta i la barraca de pescadors, si bé este últim tipus està quasi desaparegut; només en queden alguns exemplars a la zona de L'Albufera, on es mescla amb la barraca d'horta, ja que la dita zona reuneix les dos característiques, i també a la zona del Delta de l'Ebre.
L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metres, amb coberta triangular amb un marcat angle per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de la dita zona, amb un cavallet perpendicular a l'entrada (usualment orientada cap al sud) que està situada en un dels costats menors. La distribució és sempre pareguda: una porta en la fatxada sud que dóna accés a un ample corredor que recorre tota l'edificació fins a la fatxada nord, on s'habilita una altra porta que permet la circulació d'aire. Este corredor és utilitzat com a cuina, menjador i magatzem. A l'altra crugia s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. Al pis superior s'accedeix mitjançant una escala de mà i antigament era utilitzat per a la cria del cuc de seda.
Al País Valencià
La barraca és una edificació típica del País Valencià on vivien normalment les persones que treballaven al camp o en la pesca. S'edificava principalment al llarg de la costa valenciana des de Carcaixent fins a Sagunt, però a les comarques que rodegen l'Albufera, és a dir, l'Horta de València, i a les Riberes Alta i Baixa, tenen uns detalls més característics, atés que s'edifiquen en una zona on és fàcil trobar els materials tradicionals per a construir-ne: fang, canyes, canyís, palla. Encara que el seu ús ha minvat força, hui dia encara s'utilitza per part de llauradors que treballen en àrees allunyades de les poblacions. Un dels pobles amb major concentració de barraques és El Palmar, una pedania de València.
També se'n troba alguna a les Terres de l'Ebre, i a Múrcia. Sobretot al Delta, que eren els refugis dels cultivadors d'arròs. També hi ha edificacions similars a altres zones d'aiguamolls, com ara a Doñana, a Andalusia, on tenen una tipologia una mica diferent i s'anomenen chozas.
Barraca de vinya o catxirulo
Les barraques de vinya, anomenades a gran part del territori barraques a seques, i al Camp de Túria catxirulos (que en general, en valencià vol dir estel) són petites edificacions, de planta quadrada o circular, fetes amb parets de pedra seca i amb coberta de falsa volta. Servien com a refugi temporal per a les inclemències del temps i per a guardar-hi les eines. Se'n pot trobar en gran abundància a les comarques de secà o on les grans distàncies entre pobles fan convenient un lloc on arrecerar-se o emmagatzemar eines. Entre altres llocs, són prolífiques a tot el Maestrat i els Ports.
Barraca, art de caça
La barraca és un art de caça mil·lenari. Es tracta d'un conjunt de garrofers o d'oliveres treballats de tal manera que es puguin caçar tord. Aquests ocells són atrets per un reclam bucal que imita el seu cant. Es tracta d'un mètode artesanal de caça i és selectiu, ja que els ocells que s'hi atrapen no moren si el caçador no vol. Els tords cauen a la barraca gràcies a unes barretes col·locades a l'arbre que sostenen espartons horitzontals enganxats amb vesc. Actualment els territoris que encara practiquen aquest tipus de caça són els del sud de Tarragona (Alcanar, Ulldecona....) i el Nord del País Valencià (Vinaròs, Sant Jordi...) No tot és caçar, ja que durant els dies que es caça, els caçadors es reuneixen amb la família i els amics en cases de camp al costat mateix de la barraca, per tal de celebrar dinars i sopars al camp.