Alcanar

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Alcanar is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Alcanar|link=|alt=]]

Municipi del Montsià

El port esportiu i pesquer de les Cases d'Alcanar

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Mancomunitat Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Taula del Sénia

Gentilici Canareu, canareva

Pressupost 14.648.603,09 €^[1]

Superfície 47,07 km²

Altitud 72 msnm
( mín.:0)

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|32|Plantilla:Puntdecimal|N|0|28|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Distàncies 25 km de Amposta
106 km de Tarragona
201 km de Barcelona
89 km de Castelló de la Plana
66 km de Morella

Formació
Fundació 1252

Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde: 4
8 ERC, 3 CiU, 3 PP, 3 PSC
Alfons Montserrat i Esteller (ERC)

Codi postal 43530

Codi territorial 430043

Festa major Festes de maig (Sant Isidre)
Festes d'octubre (Mare de Déu del Remei)

Patró/Patrons Sant Miquel

Dies de mercat Dijous

Agermanament

Badalona

Montgat
Bordères-sur-l'Échez

Web

http://www.alcanar.cat/

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. Cada cinc anys (els acabat en 4 i 9) celebra les festes Quinquennals, que comporten un gran esforç de preparació per engalanar els carrers amb catifes de serradura i garlandes.

El nom d'Alcanar sembla que prové del llatí canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals.^[2]

Geografia

Des de la creació del Regne de València Alcanar sempre ha estat el municipi més meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu de la Sénia. Malgrat això aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinaròs com a capital de l'arxiprestat, social, econòmica i comercial. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinaròs i per l'est, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrània. A causa de les antigues pràctiques i lleis que afectaven la pastura, també té un punt de contacte, a l'extrem més nord-occidental, anomenat La Foradada , amb Freginals.

El seu punt més elevat és La Torreta del Montsià, al límit amb Ulldecona, amb 764 metres d'alçada.

Representa, així, una franja paral·lela a la costa, de 47 kilòmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsià i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i característic, més comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.

Dins del terme hi ha el nucli de les Cases d'Alcanar, una munió de cases anomenada la Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.

Des de certs punts elevats del nucli principal és possible albirar Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Sant Jordi del Maestrat i Cervera del Maestrat.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Alcanar	7.828
Alcanar-Platja	1.097
Cases d'Alcanar, les	1.532
Selleta, la	88
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
35	61	102	714	-	3.451	4.133	4.320	4.998	5.446

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
5.609	6.131	6.087	5.749	6.944	7.070	7.973	8.044	7.924	8.033

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
7.727	7.711	7.878	8.390	8.868	9.620	10.510	10.545	10.565	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Des del restabliment de la democràcia l'Ajuntament d'Alcanar ha estat dirigit per diferents partits. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb Xavier Ulldemolins i Ricard Bort posteriorment (2000-2003), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), amb Batiste Beltran, qui també va governar sota les sigles independents d'Acord per Alcanar (APAL) i, finalment, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb Alfons Montserrat, qui governa des del 2003.

Resultats electorals de Alcanar, 2011^[3]
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	ERC-AM	Alfons Montserrat	1.734	8	38,05%
	CiU	Ivan Romeu	864	3	18,96%
	PP	Josep Beltran	827	3	18,15%
	PSC-PM	Ricard Bort	756	3	16,59%
	Iniciativa Canareva-EPM	Joan Matamoros	206		4,52%
	PCPC	Pedro Pérez	54		1,18%
	Vot en blanc		116		2,55%
Total		votants		17

Història

Els íbers

Hi ha trobats dos importants jaciments arqueològics al municipi : el Poblat ibèric de la Moleta del Remei, en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) que va ser un assentament permanent des del segle VII aC al segle II aC (Aquest jaciment forma part de la Ruta dels Ibers). I el Poblat ibèric Sant Jaume-Mas d'en Serrà, amb unes excavacions iniciades el 1997 i que es considera un punt important del comerç de la ilercavònia central amb els fenicis al voltant del segle VIII abans de Crist.

Els romans

Se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i això hi ha poca informació d'aquesta època, reduïda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'època de Claudi. Durant unes excavacions per a les conduccions de gas natural, s'hi van trobar les restes d'una vil·la romana prop del pont de les Calafes, tot i això les restes es van tornar a cobrir sense intentar recuperar-les.

Els musulmans

Alcanar va ser habitat per població musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econòmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi van deixar empremta evident en el lèxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necròpolis trobades i dues alqueries.

Els catalans

Les darreres setmanes de 1237, quan Vinaròs, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1238, havent portat unes poques desenes de pobladors, els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona. Però la condició de massa proper a la frontera amb el món islàmic, per ser un llogarret, no va permetre que la població es consolidés prou com per explotar les terres, de manera que l'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de població, amb unes condicions més exigents, com l'obligació de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsonès, Berguedà, Osona, Rosselló, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.

Els primers segles

El poble, d'uns 150 habitants, emergia econòmicament però la seva proximitat al mar va forçar les autoritats a aixecar torres de protecció i vigilància de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia pròpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.

La Guerra de Successió

L'any 1709 les autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bàndol felipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima villa de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Lleó i Castella) i la flor borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. Les quatre barres sempre hi han estat absents. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.

Les Guerres Carlistes

Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carlí) i Vinaròs (isabelí) i era un poble pretès per ambdós, fins al punt que encara ara és popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinaròs lo Capità, Peníscola la bandera i Alcanar nostre serà", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Però el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provocà incendis i saquejos.

Època moderna

L'any 1915 li va ser concedit el títol de Ciutat.

L'expansió urbana del veí poble de Sant Carles de la Ràpita i la població de l'anomenat Barri Español (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelària Español que aquesta va vendre en petites parcel·les) per part de rapitencs, va impulsar la segregació d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper també al nucli i que és on abasta avui en dia.

Economia

Després de les gelades de meitat dels anys 50, que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins els anys 2000, quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.

A les Cases els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els fa tenir durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu gaudeixen d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turística recupera l'activitat del sectors de la distribució i serveis del municipi.

Costums

Per Sant Antoni se celebra el Ball de Sant Antoni, molt semblant a una jota que aplega un nombrós grup de canareus i canareves. Se celebra el primer cap de setmana després del 17 de gener. Durant molts anys, aquesta va ser la festa més gran de la jota celebrada a les Terres de l'Ebre. La festa se celebra el mateix cap de setmana següent a la festa sempre que aquesta esdevingui entre setmana. Durant la matinada del dissabte al diumenge es fa una Despertada pels carrers del poble, en la qual es canta amb un cor d'homes diverses oracions i crides a Sant Antoni. L'acte més destacat és el ball: les parelles participants es reuneixen per celebrar en diferents punts de la ciutat el típic "ball de mantons", expressió del folklore i costums populars. També es fa la tradicional benedicció dels animals, amb repartiment de panellets per a tothom. Ells van vestits amb faixa i un mocador vermell al cap i elles porten lluents mantons.
El dia 15 de maig se celebra la festivitat del patró, en el marc de les festes dels pagesos i es fan correbous. Aquest dia, en honor al patró, no es fan bous.
El 29 de juny, a Les Cases se celebra la festivitat del patró dels pescadors i s'hi fan processons. Tradicionalment era un dia de festa sagrada, tot i que l'abandonament de l'activitat pesquera ha acompanyat també un abandonament de la festa.
El 16 de juliol, els pescadors fan una processó de vaixells i altres activitats festives, en honor a la Mare de Déu del Carme.
El 15 d'agost és la festa major de Les Cases.
El segon diumenge d'octubre a Alcanar es torna a fer festa, en honor a la Mare de Déu del Remei. Les festes tenen una vessant més cultural que les de bous.
Festes Quinquennals són les festes en honor a la patrona, un cop cada cinc anys, multipliquen les activitats, es baixa la Mare de Déu del Remei de la seva ermita i se celebra un novenari amb processons per tots els carrers de la ciutat i 1 dia a les Cases d'Alcanar, els quals competeixen en guarniment, amb catifes de serradura com a eix de l'ornamentació i altars guarnits i monumentals en cada cap del 9 sectors.
La vespra de l'1 de novembre se celebra la castanyada, una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar panellets i castanyes, abans de voltar pel poble per trobar-se amb les altres colles.
El 22 de novembre se celebra Santa Cecília, amb la Banda Municipal de Música, l'Agrupació Musical Canareva, i el Cor Iúbilo oferint cercaviles i concerts.
La Nit de Nadal, és tradició fer matines, amb una tradició semblant a la de la Castanyada.

Indrets

Poblat íber dels Sants Jaumes-Mas d'Enserrà: poblat íber en fase de recuperació, hi vivia el capitost de tots els poblats de la vora.
Moleta del Remei : poblat íber, preparat per les visites i amb visites guiades.
Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valencià, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions.^[4]
Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargària, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils i exposicions.
Torre del carrer Nou: també dita Torre del Moro, és un reducte de la protecció de la ciutat.
Pont dels estretets : per on durant segles es travessava el riu Sénia, únic reducte arquitectònic de l'època romana.
Casa del Marquès : situat a la plaça i propietat de Caixa de Catalunya.
El Rocall : barri molt característic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.
Església de Sant Miquel : renaixentista/neoclàssica.
Església del Calvari: Església-capella situada al Calvari d'Alcanar. De construcció popular. No s'hi celebren oficis.
Església de Sant Pere: a Les Cases, situada al costat del port.
Port esportiu pesquer: a Les Cases

Publicacions

Butlletí informatiu Alcanar: butlletí d'informació local editat per l'ajuntament
Lo Rafal: revista trimestral, publicada per l'associació cultural Lo Rafal