Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta

Horta és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. El nom prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260. El primer document escrit en referència explícita a la parròquia de Sant Joan d'Orta data del 18 de març de 1095, i la primera església parroquial de Sant Joan d'Horta fou consagrada el 12 de juny de 1260.

Habitada per nobles i mercaders des de el segle XIV, Horta creix al voltant del monestir de la Vall d'Hebron. El seu període d'esplendor va arribar fins a finals del segle XVII. Es troba documentat per primer cop el 965, on s'esmenta la vall d'Horta. Antigament el barri fou el nucli principal del municipi independent d'Horta que corresponia més o menys a l'actual districte d'Horta-Guinardó.

El creixement entre el segle XVI i segle XX fou a causa de l'abundància d'aigua que feu possible la instal·lació de nombroses bugaderies, la prosperitat de la zona també va créixer quan va arribar el tramvia l'any 1901. A la dècada de 1960 va arribar el metro (L5) a la plaça Eivissa, l'estació d'Horta.

Encara es manté l'estructura del nucli antic al voltant de la Plaça d'Eivissa i té un eixample residencial. Al barri també s'hi troba el Parc del Laberint d'Horta que és el jardí més antic que es conserva a tota la ciutat. És un jardí de tipus neoclàssic que es va començar el 1794 en una finca dels marquesos d'Alfarràs. A la vora del parc hi ha el velòdrom d'Horta, on s'hi disputaren algunes proves pels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Història

L'Horta actual era fins 1904 el municipi independent de Sant Joan d'Horta, a uns 6 quilòmetres de la Barcelona antiga i situada en la vall compresa entre el vessant barceloní de la serra de Collserola i els turons de la Peira, per una banda, i la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll, per l'altra.

Aquell municipi era més extens que el territori d'ara. Arribava fins a Vallcarca, llindant amb Sant Gervasi de Cassoles (també municipi independent), i amb Cerdanyola del Vallès per l'altra banda. I tot el territori dels barris actuals de Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d'Hebron i gran part del Carmel. L'origen del municipi era la parròquia de Sant Joan d'Horta, inicialment sufragània de Sant Genís dels Agudells, però a l'inici del segle XIII es va constituir en parròquia a part.

Horta ha estat sempre rica en aigua i per això era un nucli rural ja des d'època romana. Com que el conreu de la terra ha estat l'activitat principal, d'aquí ve la gran proliferació de masies (més de cinquanta), moltes desaparegudes.

Horta també ha estat lloc d'estiueig per a la gent de Barcelona. I moltes masies i cases de pagès es van transformar en cases senyorials, algunes de categoria i dimensions considerables com els jardins i el palau del marquès d'Alfarràs (Laberint), la Granja Vella (Seminari de Martí-Codolar) o can Gallart (el Palau de les Heures).

El fet de tenir una gran abundància d'aigua va propiciar que es desenvolupessin indústries que la necessitaven: fàbriques d'adob de pells, la més gran i important va ser can Fontaner; la indústria casolana de la bugaderia; la fàbrica de midó de la família Oliver (la torre d'aigua del carrer Cartellà hi pertanyia); bòbiles o fàbriques de totxos. També proliferaven molts oficis relacionats amb l'aigua: aiguaders, pouataires i tots els oficis ja desapareguts relacionats amb l'adob de la pell: assaonadors, blanquers, pellaires, etc.

Cases del carrer Aiguafreda

Aquest entorn és un espai únic a Horta a l'actualitat, però era un estil de vivendes que també es trobava a d'altres indrets: les cases del torrent de Carabassa, les de can Travi... desaparegudes per remodelacions urbanístiques modernes. Tenen aigua abundant provinent dels pous que té cada casa i era l'element imprescindible per rentar la roba en els safareigs que encara es conserven. Sovint se les anomena les cases de les bugaderes, però les dones que feien de bugaderes, la majoria no s'hi dedicaven exclusivament, sinó que a més a més de tota la feina que ja era inherent en les dones de l'època, rentaven roba aliena a casa seva, en aquest cas en els seus propis safareigs, per obtenir un ingrés complementari per a la família. A Horta va existir una indústria casolana, no per això menys important, de rentar roba de la gent que es podia permetre pagar la feina que, en el cas de Barcelona, no podien fer a casa per manca d'espai i d'aigua. Està documentat que des començaments del XVII fins ben entrat el segle XX molta part de la roba de gent benestant de Barcelona es rentava a Horta. Recollien la roba bruta els dilluns i la tornaven neta els dissabtes. La carretera d'Horta a Barcelona era el recorregut que feien les bugaderes fins a Barcelona entrant pel Portal Nou. Encara existeix un camí per sota dels horts de les cases del carrer d'Aiguafreda que en deien el camí de Barcelona i era per on passaven persones i carruatges per anar a buscar la carretera d'Horta a Barcelona, tenint en compte que per sota passava el torrent de Carabassa.

Entitats

• Colla de Diables d'Horta
• Els Lluïsos d'Horta
• Esplai Isard - Flor de Neu
• Unió Atlètica d'Horta
• Unió Esportiva Horta

Enllaços externs

• Horta, a la web de l'Ajuntament de Barcelona

{{#coordinates:41 | 25 | 46 | N | 2 | 9 | 36 | E | type:city_region:ES | primary|name= }}