Bartolomé Ribelles Dalmau
Bartolomé Ribelles Dalmau (València, 11 de desembre de 1743 – 27 de febrer de 1795) era arquitecte i enginyer neoclàssic valencià.
Vida i obra
Incondicional de les idees acadèmiques, en la Acadèmia de Sant Carles de València obtinguè el títol d'arquitecte el 21 d'octubre de 1770, fou nomentat Acadèmic de Mèrit el 14 d'agost de 1773, Tinent Honorari d'Arquitectura en 1775 i Tinent Director el 23 de setembre de 1788. I En la Acadèmia de Sant Ferran de Madrid fou nomentat Acadèmic de Mèrit el 14 de març de 1871.
Fou l'enginyer encarregat de la direcció de les obres de la carretera de València a Molins de Rei, i en aquesta tasca cal destacar el pont Nou entre Vila-real i Almassora sobre el riu Millars, construït entre 1788 i 1790, amb 13 obertures construïdes amb carreus i arcs de mig punt. Dissenya, i en alguns casos també dirigeix, altres obres d'enginyeria, com ponts, camins, canals, pantans, ports i aqüeductes, dels quals destaquen: En 1790 modifica un projecte ja existent d'un pont sobre el riu Millars en Olba;[1] construeix un pont colgant en Atzeneta del Maestrat (1790-1791), sobre el riu Monlleó; dos ponts en Albacete, un prop d'Ontur i l'altre prop d'Hellín; en València projecta un aqüeducte i una dàrsena en el port, construeix un pont en Moixent, i dissenya la rehabilitació del port de Benigànim (1792).
En arquitectura civil, cal destacar, els projectes d'una caserna i una presó en Requena.
En l'àmbit de l'arquitectura religiosa destaca la seva participació en la capella de la Mare de Déu del Pópulo de l'església de la Puríssima de Quart de Poblet, el Cambril del Crist en l'Església del Rosari del Canyamelar (València), el claustre i la façana del convent dominic de València i, el presbiteri i el cor de l'església de l'Assumpció d'Almansa.[2] També projectà la renovació de l'església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà (1784-1788), l'església de Sant Jaume de Vila-real (1785).[3] , l'església de Sant Joan Baptista de Cabanes i, l'església de l'Assumpció d'Onda (1786).[4]
Referències
- ↑ Martínez Verón, Jesús. Arquitectos en Aragón: Diccionario histórico. Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 2001. vol. 4, p. 384. ISBN 84-7820-584-5.
- ↑ Piqueras García, Rafael. Aproximación a la arquitectura neoclásica en Almansa. La arquitectura académica. dins Actas II Congreso de Historia de Albacete. Volumen III. Edad Moderna. Albacete: Instituto de estudios albacetenses, 2002. ISBN 84-95394-42-1.
- ↑ Bautista i Garcia, Joan Damià. L´església parroquial nova de Vila-real i els seus arquitectes. Estudis Castellonencs, 7 (1996-1997), pp. 137-158. ISSN 1130-8788.
- ↑ Cadiñanos Bardeci, Inocencio. Tres importantes parroquias castellonenses: Onda, Villahermosa del Río y Villarreal. Estudis Castellonencs, 10 (2003-2005), pp. 70-72. ISSN 1130-8788.
Bibliografia
- Aldea Hernández, Ángela. El arquitecto Bartolomé Ribelles. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 79 (2003), pp. 683-690.ISSN 0210-1475.
- Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-saló del segle XVIII a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Davalos-Fletcher, 2002. p. 91. ISBN 84-688-0002-3.
- Bautista i Garcia, Joan Damià. Arquitectura de l'academicisme a Vila-real. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988. Castelló, pp. 109-148. ISSN 1130-8788.
- Llaguno y Amírola, Eugenio. Noticias de los Arquitectos y Arquitectura de España desde su restauración. Madrid : Imprenta Real, 1829. vol. 4. pp. 306-308.