Vés al contingut

Almassora

De Viki.cat
Almassora
Almassora/Almazora
Escut d'Almassora
(En detall)
Localització

Localització d'Almassora respecte del País Valencià Localització d'Almassora respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
Vista aèria d'Almassora
Vista aèria d'Almassora
Vista aèria d'Almassora
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial 		Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Almassorí, almassorina
Predom. ling. Valencià
Superfície 32,90 km²
Altitud 31 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)
  • Densitat 		Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|56|Plantilla:Puntdecimal|N|0|03|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies 70 km de València
4 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:
5
11 PP, 6 PSPV i 4 BLOC
Vicente Casanova Claramonte (PP)
Codi postal 12550
Festes majors 22 de maig
Patró/Patrons Santa Quitèria i Mare de Déu del Roser
Dies de mercat Dimarts i divendres
Fira tradicional Fira de Sant Andreu
Darrera setmana de novembre
Agermanament Itàlia Biancavilla (Itàlia)
Web
www.almassora.es

Almassora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Geografia

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant aquest últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Llocs urbans

  • El Calvari, per Ximo Renau i Joan Forcada
  • La Vila-1, per Encarna Claramonte, Encarna Aparici i Rosa Morellà
  • La Vila-2, per Encarna Claramonte, Encarna Aparici i Rosa Morellà
  • El carrer la Trinitat, per Ximo Renau, Joan Forcada, Joan Edo i Maria Pesudo

Municipis limítrofs

Limita al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda.

Nuclis

  • Almassora
  • La Platja
  • Vora mar-1, per Joan Forcada, Blai Sempere i Alfred Mulet
  • Vora mar-2, per Joan Forcada, Blai Sempere i Alfred Mulet
  • L'Horta
  • El Secà
  • Polígon industrial

Història

Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, sèquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s'hi una canal per dur l'aigua a la població.

Toponímia

El nom d'aquesta vila el va rebre del cèlebre Almansor, califa de Còrdova, el qual va tindre el seu palau en aquesta població. Va fer d'aquesta vila un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual existeixen en l'actualitat, contigües a la via fèrria que condueix de València a Barcelona.

Demografia

Evolució demogràfica
1887 1990 1920 1940 1960 1981 1996 2000 2006 2008 2010
6.070 7.076 7.273 8.217 10.178 15.210 16.306 17.331 20.597 23.891 25.628

Economia

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.

La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

Administració

Resultats electorals de Almassora, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Vicente Casanova Claramonte 4.854 11 45,43
Partit Socialista del País Valencià Santiago Agustí Calpe 3.065 6 28,69
Bloc Nacionalista Valencià Xavier Trenco Pitarch 1.970 4 18,44
Esquerra Unida del País Valencià Jorge Sanzberro Costa 354 - 3,31
Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal Salvador Vidal Aliaga 176 - 1,65
Nuls 279 - 2,54
En blanc 265 - 2,48
Total 15.246 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Vilar Morellà AP
1983 - 1987 Vicente Vilar Morellà AP
1987 - 1991 José Manuel Escuriola Serra PSPV
1991 - 1995 Vicente Vilar Morellà PP
1995 - 1999 Vicente Vilar Morellà PP
1999 - 2003 José Luis Agustí Calpe PSPV
2003 - 2007 Vicente Casanova Claramonte PP
2007 - 2011 Vicente Casanova Claramonte PP
Des del 2011 Vicente Casanova Claramonte PP
Ermita de Santa Quitèria
Alqueria de Fang
Les Goles del Millars

Patrimoni històric

  • El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
  • La Vila més llunyana-1, per Josep Sorribes i Francesc Agut
  • La Vila més llunyana-2, per Josep Sorribes i Francesc Agut
  • Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • Restes del pont de La Pila, de 1278.
  • Els ponts del Riu, per Primitiu Garcia i Ximo Renau
  • Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.
  • El Torrelló, per l'arqueòleg Gerard Clausell
  • L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
  • Ermita de santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle XVII s'utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
  • També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidràulics, sèquies, etc.
  • Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.

Llocs d'interés

Festes i celebracions

  • Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el Romiatge a l'ermita, la cavalcada del Pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i "els bous embolats".
  • Dia de santa Quitèria, per Joan Forcada i Vicent Simó
  • Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festejos on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Setmana Santa. Hi ha processons amb les cofradies del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
  • Sant Joan. Se celebra el solstici d'estiu.
  • El circ Cortés, per Joan Edo, Joan Forcada i Carme Cuellar
  • Bodes-1, per Teresa Escoí, Joan Forcada i Rosalia Beltran
  • Bodes-2, per Teresa Escoí i Rosalia Beltran
  • Cantades de Missa per mossen Vicent Agut
  • Anar a Pasqua, per Consol Costa, Isabel Simó i Rosa Perales

Saviesa popular

  • Dites de vells per Josep Manuel Membrado, Joan Edo i Maria Martinavarro

Associacions culturals

Personatges il·lustres

Esports

  • Futbol-1, per Joan Font i Felix Tejeda
  • Futbol-2, per Joan Font, Felix Tejeda i Josep Francisco

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Referències

Municipis de la Plana Alta
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Almassora&oldid=9556»