Batalla de Bairén
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
La Batalla de Bairén fou una batalla entre les forces de el Cid i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.
Antecedents
El Pacte de Borriana signat el juny de 1094 establia una ajuda mútua enfront dels almoràvits entre el Cid, que acabava de conquerir Balansiya el maig[1] i havia fet cremar Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, i Pere I d'Aragó i Navarra. En virtut del pacte, va abastir de municions[2] amb les forces dels dos senyors[3] el castell de Benicadell, la fortalesa que dominava l'accés a la plana valenciana des del sud, ja que els almoràvits dominaven Gandia i Xàtiva.
Yusuf ibn Tashfin va nomenar Abul-Hasan Ali al-Hajj comandant de l'exèrcit que hauria de conquerir la ciutat en substitució de Yusuf Abu Abdullah Muhammad.
La batalla
De retorn a València, van vèncer als musulmans, que disposaven d'un estol de suport, al castell de Bairén, a Gandia[4] el gener del 1097.[5]
Referències
- ↑ (castellà) GEA de Albarracín, Cronología de Aragón y otros relacionados
- ↑ Bocairent, Segle XI
- ↑ (castellà) Rodrigo Díaz de Vivar «Enllaç».
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén
- ↑ Enciclopèdia.cat, Pacte de Borriana