Vés al contingut

Batalla de Banat Kain

Infotaula de conflicte militarBatalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain (Orient Proper)
Batalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain
Batalla de Banat Kain
{{#coordinates:35 | 20 | 0 | N | 39 | 30 | 0 | E | type:event_source:cawiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Data692 o 693
Resultatvictòria dels Banu Sulaym
Comandants
al-Djahhaf ibn Hukaym
Mèdia

Després de la mort de Yazid I, durant la Segona guerra civil islàmica, els Banu Kalb van lluitar a favor dels omeies i els kaysites van donar suport a Abd Allah ibn al-Zubayr. Hassan ibn Malik ibn Bahdal va obtenir privilegis de Marwan I a més de la confirmació dels que havien gaudit fins aleshores: 2.000 kalbites rebrien 2000 dirhams anuals pel manteniment de les forces i se'ls havia de consultar per tots els afers importants.

Els ghatafan van donar suport als mudarites i van lluitar contra els kalbites a la batalla de Marj ar-Ràhit del juliol del 684, però el 686 els kays es van revenjar quan Umayr ibn al-Hubab al-Sulami, cap dels kaysites a l'exèrcit sirià, va desertar i es va refugiar amb el xeic dels kays, Zufar ibn al-Harith al-Kilabi, que dominava Karkisiyya, i va començar una continua lluita entre kalbites i kaysites desenvolupada en forma d'incursions anomenades diada o ayyam. La iniciativa fou dels kaysites que van fer atacs al desert de la Samawa (entre Síria i Iraq); els kalbites van fer contraatacs manats per Humayd ibn Hurayth ibn Bahdal, que fou asasssinat. Finalment la pressió kaysita a Síria va ferr emigrar al-Ghawr a Palestina. Els kays es van enfrontar llavors als Banu Fazara de la Djazira i els van derrotar a la Batalla de Banat Kain.

La batalla

Durant les lluites entre mudarites i els Banu Kalb, el 692 o 693 es va lliurar una batalla a al-Bishr entre les tribus àrabs dels Banu Sulaym i els Taghlib, coneguda com Dia d'al-Bishr o batalla de Banat Kain[1], punt culminant de les lluites entre ambdues tribus. El cap dels Banu Sulaym, al-Djahhaf ibn Hukaym, va sorprendre als taghlib als seus campaments als turons, i en va fer una carnisseria.

Conseqüències

La matança va desfermar la colera del califa Abd al-Malik ben Marwan i al-Djahhaf va haver de fugir a l'Imperi bizantí; va tornar més tard, va pagar una indemnització i va fer la pau amb els taghlib.

Referències

  1. ↑ (anglès) Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, p.656