Batalla de Guazalete
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
Antecedents
Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i berbers. El 852, amb la mort de l'emir Abd al-Rahman II, els toledans es van revoltar, atacant i prenent el castell de Qal'at Rabah. Capturat el governador de la ciutat, es va canviar pels ostatges toledans que hi havia a Còrdova des de la revolta de 835 dirigida per Hisham al-Atiki.
La primavera del 853 Al-Hakam, germà de Muhàmmad I, va recuperar el castell de Calatrava. Però a l'estiu les tropes cordoveses de Qasim ibn al-Abbas i Tammer ibn Abu al-Attaf van ser sorpresos pels rebels toledans a la Batalla del Jándula patint nombroses baixes i saquejant el seu campament. Els revoltats van demanar ajut a Ordoni I d'Astúries, que va enviar al seu germà Gató d'Astúries amb una nombrosa host. L'emir es va alertar i es va posar al capdavant d'un exèrcit disposat a sufocar la revolta.
La batalla
L'emir va descartar el setge i l'assalt de Tulaytula, molt ben fortificada i defensada, de manera que va decidir donar la batalla a camp obert. El lloc escollit va ser el rierol del Wadi Salit[2], a unes tres hores de Toledo.
Només creuar el camí d'Almonacid, el Wadi Salit es corba cap a l'oest i s'enfonsa, oferint un amagatall on es va amagar el flanc dret, mentre que a mà esquerra s'alcen turons, i als seus peus es va ocultar l'altre flanc. Per atraure als rebels a la trampa, Muhàmmad I va marxar a Toledo amb un petit destacament per fer creure que s'acostava amb molt poques forces. Un cop sobrepassada la serra de Nambroca, els sentinelles i avançades dels toledans van donar l'alerta als defensors de la ciutat, que van caure en el parany, sortint de Toledo disposats a derrotar l'emir al pla de Nambroca, on va aguantar l'arribada dels rebels i fins iniciar el que semblava una fugida, portant els toledans i asturians al lloc de l'emboscada, on el que als rebels els semblava una fàcil victòria es va convertir en una terrible matança.
Conseqüències
Finalitzada la matança, els cordovesos van tallar el cap a les víctimes per comptar els morts, reunint 8.000 caps, carregats en carros amb el botí obtingut i duts a Còrdova, des d'on van ser enviats a diverses parts d'Al-Andalus i nord d'Àfrica, com a mostra de la victòria obtinguda. Malgrat la victòria, l'emir no es va atrevir a atacar Toledo i els rebels van mantenir la seva postura. Al cap d'uns mesos va reforçar la guarnició de Calatrava.
El 856, Muhàmmad I va enviar al príncep Al-Mundir a assetjar la ciutat, sense aconseguir cap èxit. Els rebels fins i tot van burlar el setge i van atacar Talavera el 857,[3] el governador Al-Masu ibn Abd Allah al-Arif va saber contenir. La revolta va finalitzar quan l'emir va reconèixer la seva impotència en 859 i els va concedir l'amnistia.
Referències
- ↑ globalcoordinate
- ↑ (castellà) Salma Khadra Jayyusi i Manuela Marín. The legacy of Muslim Spain, vol.2, p.29
- ↑ Suárez Fernández, Luis; Alvarez Palenzuela, Vicente A. El Fallido intento de un estado hispánico musulmán (711-1085) (en castellà). Ediciones Rialp, 1988, p.68. ISBN 8432120987.
Enllaços externs
- (castellà) Ingenieros del Rey, Batalla del Guadacelete (854)