Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i berbers. El 852, amb la mort de l'emir Abd al-Rahman II, els toledans es van revoltar, atacant i prenent el castell de Qal'at Rabah. Capturat el governador de la ciutat, es va canviar pels ostatges toledans que hi havia a Còrdova des de la revolta de 835 dirigida per Hisham al-Atiki. La primavera del 853 Al-Hakam, germà de Muhàmmad I, va recuperar el castell de Calatrava.
La batalla
Però a l'estiu les tropes cordoveses de Qasim ibn al-Abbas i Tammer ibn Abu al-Attaf van ser sorpresos pels rebels toledans a l'estany del Jándula patint nombroses baixes i saquejant el seu campament d'Andújar.[1]
Els revoltats van demanar ajut a Ordoni I d'Astúries, que va enviar al seu germà Gató d'Astúries amb una nombrosa host. L'emir es va alertar i es va posar al capdavant d'un exèrcit disposat a sufocar la revolta, que fou derrotat a la batalla de Guazalete.[2]
Referències
↑(castellà) Joaquin Vallbé Bermejo, La división territorial en la españa musulmana. La cora de Jaen
