Vés al contingut

Batalla de Jemappes

Infotaula de conflicte militarBatalla de Jemappes
Guerres de la Revolució Francesa
Localització de la batalla de Jemappes a Bèlgica
{{#coordinates:50 | 27 | 21 | N | 3 | 53 | 19 | E | type:event_source:cawiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
La batalla de Jemappes
Data6 de novembre de 1792
ResultatVictòria francesa
OperacióPrimera Coalició
Comandants
Error creant la miniatura: Charles François Dumouriez Error creant la miniatura: Albert de Saxònia-Teschen
Forces
40.000-43.000
100 canons
13.796
56 canons
Baixes
650 morts
1.300 ferits
305 morts
513 ferits
423 presoners
5 canons
Mèdia
Cronologia
Primera batalla de Mainz →

La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc al 6 de novembre de 1792 a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica.

Fitxer:Bas-Relief Jemmapes.jpg
Evocació de la batalla de Jemappes a l'arc de triomf a París
Fitxer:Coqjemappes.png
El gall való cantant a Jemappes

L'exèrcit revolucionari francès, fort pel seu nombre de 40.000 voluntàries poc experimentats, anomenat Armée de l'Argonne o Armée de Belgique conduït per Charles François Dumouriez va vèncer l'exèrcit austríac de 26000 soldats conduït pel duc Albert de Saxònia-Teschen, governador dels Països Baixos austríacs i annexar – o lliurar a l'argot revolucionari – el territori. El nombre de les víctimes varia segons les fonts.[1]

Del costat francès van participar entre altres el futur Lluís Felip I de França que tenia aleshores només 19 anys i es feia dir «général Égalité» i el seu germà petit Antoni d'Orléans, duc de Montpensier.La batalla fou guanyada per Dumouriez mitjançant càrregues contra les posicions fortificades austríaques que l'hi costaren moltes baixes. Al 18 de març de 1793 l'exèrcit austríac va tornar a conquerir el territori després de la batalla de Neerwinden. Al 26 de juny de 1794 la victòria francesa a la Batalla de Fleurus va tornar el territori a França. Al 1795, els francesos van batejar el departament de Jemappes com a recordatori de la victòria.

Al 1911, el moviment valò, sota la inspiració del socialista Jules Destrée va erigir un monument recordatori d'aquesta victòria, considerada com la victòria de les idees revolucionàries, laiques i lliuradors en oposició a la part flamenca de Bèlgica, considerada com conservadora i massa sotmesa a l'obscurantisme religiós.

Referència