Batalla de Pancorbo
| ||||||||||||||||||
La batalla de Pancorbo és va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.
Antecedents
L'Emirat de Còrdova estava en ple conflicte doncs Al-Hàkam I estava lluitant contra les pretensions dels seus oncles Sulaymán i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman,[1] que es van rebel·lar a la mort d'Hixam I.
La convulsió a l'emirat fou aprofitada pels francs, doncs el 798 Guillem de Tolosa va convocar una assemblea a la que van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq[2] per coordinar en nom de Lluís el Pietós les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala. Aquesta revolta fou aprofitada pel Regne d'Astúries per atacar Lisboa, per Carlemany per conquerir Barcelona i per independitzar Pamplona sota l'òrbita franca.
Els àrabs, comandats per Muawiya ibn al-Hàkam, fill de l'emir Al-Hàkam I van atacar Àlaba i Castella el 801 travessant l'Ebre i creuant el pas de las Conchas, però foren sorpresos pel vascó profranc Velasco, que comandava les seves forces, les de Ximeno, els pamplonesos i possiblement un contingent enviat per Sanç I Llop, a Arganzón on van preparar una emboscada. Fou tal l'abast de la derrota que Muawiya ibn al-Hàkam es va veure obligat a tornar a Qurtuba havent mort els seus millors oficials, i possiblement a molts dels seus homes.
El 803, tropes vascones i dels Banu Qasi van atacar i prendre Tutila, capturant Yusuf ibn Amrús, però la ciutat i el valí foren alliberats per Amrús ibn Yússuf.[2] El 812 Ximenis Llop, germà gran i successor de Sanç I Llop es va revoltar i Lluís I va dirigir una expedició que va arribar a terres del sud i va instal·lar Balask al-Yalasqi (Velasc el Gascó) a Pamplona.
La batalla
Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va dirigir la ràtzia del 816 contra el regne de Pamplona, en la que els musulmans van arrassar la vall del Oron, però Balask al-Yalasqi, senyor de Pamplona, que havia demant ajut al Regne d'Astúries[3]
La batalla va durar tretze dies de combat sense treva, en el que els vascons van plantejar la defensa als guals dels rius abruptes i barrancs, obstruint els accessos amb fustes i trinxeres i fossats cavats amb les seves armes, que els musulmans no van poder travessar i finalment els cristians van prendre l'ofensiva van intentar passar el riu però els musulmans primer els van barrar el pas, i van carregar i van caure sobre ells amb espases i llances. La major part de les víctimes va morir en caure per penyasegats.
Amb les pluges els cristians van quedar sense abric perquè es van destruir totes les seves obres de defensa, i com els musulmans es van trobar també en una situació difícil ambdós bàndols es van batre en retirada.
Conseqüències
La derrota vascona va provocar una revolta dels vascons contra la hegemonia franca que va establir Ènnec I de Pamplona.[4]
Referències
- ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "84-7283-082-9.
- ↑ 2,0 2,1 Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «LS» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Lévi-Provençal, Évariste. Textos inéditos del Muqtabis de Ibn Hayyan sobre los orígenes del Reino de Pamplona (en castellà), 1954, p.296-297.
- ↑ Sánchez Albornoz, Claudio. Problemas del Reino de Navarra del siglo IX (en castellà), p.16.