Batalla del Convent dels Caputxins
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya Plantilla:FixHTML
La Batalla del Convent dels Caputxins fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successió, el que 17 de maig de 1714.
Antecedents
Carles II de Castella mor sense descendència, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, però els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclamà rei Carles III. Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer i es precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i recupera l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però es retira, sent derrotats els exèrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña i perdent definitivament Aragó.
En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, Anglaterra abandonà dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrània occidental amb l'obtenció de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona.
La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera de les tropes borbòniques comandades pel Duc de Pòpuli, que va ser substituït pel Duc de Berwick.
La batalla
El 17 de maig una bateria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent, i els seus defensors van fugir fins al convent de Jesús. Els borbònics destruïren el convent, situat en el turó de Montcalvari.[1]
Conseqüències
La conquesta del convent dugué que els borbònics estrenyessin més el setge sobre la muralla i aconseguissin un bon punt per bombardejar la ciutat.
Referències
- ↑ Basilio de Rubí, [Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII: aproximació històrico-bibliogràfica], p.190