Batalla naval de Barcelona (1642)
| Batalla naval de Barcelona | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra dels Segadors | |||||||||||||||||
| Data | 1 al 3 de juliol de 1642 | ||||||||||||||||
| Localitat | Barcelona | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria francesa | ||||||||||||||||
  Batalla naval de Barcelona (1642) }}Error de l'expressió: Operador < inesperat | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Ofensiva espanyola de 1640-41 | |
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43 | |
El lent avanç espanyol 1643-1652 | |
Miravet · Montsó 1643 · Lleida 1644 · Tarragona 1644 · Roses − Sant Llorenç de Montgai · Balaguer · Lleida 1646 · Santa Cecília · Lleida 1647 · Àger (1647) · Constantí (1647) · Tortosa 1648 · Vilafranca · Montblanc 1649 · Vall d'Aran · Flix 1650 · Tortosa 1650 · Montblanc 1651 · Barcelona 1652 | |
Resistència final 1653-1659 | |
Girona 1653 · Villafranca de Conflent · Puigcerdà 1654 · Cadaqués · Castelló d'Empúries (1655) · Solsona · Berga · Castellfollit · Camprodon (1658) | |
La Batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Antecedents
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.
El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. L'ocupació fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana, amb l'adhesió de la burgesia urbana descontenta per la pressió fiscal, acordant una aliança politicomilitar amb França. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc de 26 de gener del 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.
Poc més tard moria Pau Claris, i la difícil situació local i internacional, dugué a la Generalitat de Catalunya a proclamar comte de Barcelona i sobirà de Catalunya al rei Lluís XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori català assetjant Tarragona, atacant Montsó, defensant Lleida i finalment va intentant recuperar Tortosa.
La batalla
El 30 de juny de 1642 els espanyols van avistar l'estol francès al port de Barcelona, i tot i el mal temps, van atacar. Després de tres dies de combat, l'estol espanyol es retiraria a Mallorca per fer reparacions.
Conseqüències
La victòria a Barcelona, i la d'uns mesos més tard a Cartagena foren decisives pel domini francès del Mediterrani durant la Guerra dels Segadors i la Guerra dels Trenta Anys.