Setge d'Illa

Setge d'Illa Guerra dels Segadors Data 23 al 29 de setembre de 1640 Localitat Illa Resultat Victòria catalana Setge d'Illa {{#coordinates:42 | 40 | 18 | N | 2 | 37 | 17 | E | type:event_source:cawiki | primary|name= }} Bàndols Catalunya Regne de França Espanyes Comandants George Stuart Juan de Garay Forces 600 infants 5.000 infants 4 canons Baixes Batalla anterior Batalla posterior Batalla del coll de Balaguer

El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors.

Antecedents

El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia dels tractes catalans amb els francesos va evitar aturar-los detenint Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams el 23 d'agost.

Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre de 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats ocupant Illa i Millars, i detenir els representants francesos.

La batalla

5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria, provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640, que fou rebutjada pels 600 francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny i l'ajut dels vilatans, entre els que es trobava Manuel d'Aux Borrellas que van aguantar fins l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg.

L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, juntament amb la resistència de la població que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a 500 baixes, va fer abandonar el setge als castellans.

Bibliografia

• La Ville d'Ilhes en Catalogne secourue par l'armée de France commandée par le Mareschal de Schomberg, avec perte de cinq cents Espagnols – lequel secours a sauvé la vie à deux mille personnes qui allaient estre égorgez Paris: l'Isle du Palais, 1640 (esmentat a Ettinghausen La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època Vol. 1 p. 88 Barcelona: Editorial Curial, 1993)