Batalla naval de Barcelona (1714)
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya Plantilla:FixHTML
La Batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successió.
Antecedents
Carles II mor sense descendència, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, però els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclamà rei Carles III. Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer i es precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i recupera l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però es retira, sent derrotats els exèrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña i perdent definitivament Aragó.
En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, el Regne de la Gran Bretanya abandonà dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrània occidental amb l'obtenció de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona.
La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera de les tropes borbòniques comandades pel Duc de Pòpuli, que va ser substituït pel Duc de Berwick.
A la vegada que s'ocupava el pla de Barcelona, l'estol borbònic comandat per Jean du Casse iniciava l'1 de febrer el bloqueig la ciutat per mar.[1]
La marina de guerra catalana
La Marina de Catalunya improvisada escortava els estols que arribaven del Regne de Mallorca, fidel a l'Arxiduc Carles, i governada pel virrei Josep Antoni de Rubí. Les naus que la composaven eren:
- Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia. Fragata genovesa de 24 canons.
- Sant Francesc de Paula. Fragata de 28 canons llogada.
- Sant Josepet. Transport amb 20 canons, cedit canonge eivissenc.
- Una fragata francesa de 24 canons.
Durant el 1713 es van capturar altres 40 vaixells.
La batalla
El 24 de febrer del 1714, hi va haver davant de Barcelona una batalla naval de la Marina de Catalunya contra els vaixells britànics,[2] que volien fer desistir de la resistència els catalans. En el combat va sortir vencedora l'esquadra catalana sobre la l'anglesa, que tingué moltes baixes i a la que li foren capturades 13 naus menors i 2 navilis artillats.[1]
Conseqüències
La batalla no va evitar el setge la ciutat i les provisions i munició seguiren arribant amb escassetat. L'estol britànic de l'almirall James Wishart va contribuir al bloqueig del port a partir del mes de febrer, que es va completar el 7 de juliol de 1714.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 11setembre1714.org, Cronologia de la Guerra de Successió
- ↑ Christopher Storrs La política anglesa en la Guerra de Successió Espanyola, L'Avenç, desembre 2001