Batalla naval de Ponça (1435)
| ||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Antecedents
Alfons el Magnànim ambicionava el Regne de Nàpols, i així, quan es trobava a Sicília després de fer expedicions contra l'illa de Gerba (1432) i Trípoli (1434), es dirigí contra Gaeta, defensada per Francesco Spinola.
Els genovesos, esgotats financerament per les contínues guerres del duc Felip Maria Visconti, van fer un últim esforç i armar una flota de 12 vaixells de grans dimensions, requisats per la República a l'ocasió, una nau i tres galeres, amb 2.400 homes a bord, i es va encomanar l'armada a Assereto Biagio. L'expedició es va dur en secret i va salpar passant Recco i Portofino, en direcció Sud, preparant-se amb cura per fer front a la flota numèricament superior d'Aragó, composada per 31 naus. Assereto sabia que Spínola havia estat ferit, que la resistència estava en el seu nivell més baix.
La batalla
Els genovesos van fer servir la boira i van disparar boles de calç per fer fum fum dels núvols per vèncer Alfons el Magnànim.
Conseqüències
Alfons el Magnànim fou vençut i fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoraragonesa, i només una nau va poder escapar, fent 600 morts i 5.000 presoners. Es va demanar un rescat de 30.000 ducats, la reina Maria de Castella va convocar les Corts de Montsó per obtenir fons per alliberar-los.
La reina mare, Elionor d'Alburquerque, va morir de pena per l'empresonament dels seus fills poc després de saber la notícia.
Set anys més tard esdevingué rei de Nàpols, tal com desitjava.
Bibliografia
- Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 207.
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0