Bernardí Martorell i Puig
Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte modernista català, nebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.
Les seves primeres obres foren el Col·legi de les Teresianes a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar (1904). Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà l'església de Puigreig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928).
Obres principals
- Escoles de Capellades (1913)
- Cementiri d'Olius (1916)
- Hotel Sant Roc, Solsona (1920)
- Can Montal, Arenys de Mar (1921)
- Passeig Maristany, Camprodon (1924)
- Església de Sant Agustí (Escoles Pies) de Sabadell 1924-1932[2]
- Casa de Joaquim Duran i Barraquer, Sitges (1929)
- Església parroquial de la Sagrada Família, Navàs, cúpula i campanar (1928-1931)
Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1910- 1913 |
Convent de Valldonzella | D'estil modernista neogòtic. | Molt bo | 
| |
| 1926 | Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard | D'estil modernista neogòtic. | Molt bo | 
|
Cambrils
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1914- 1921 |
Celler de la Cooperativa de Cambrils | Carrer del Sindicat, 2 | Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola. | Molt bo | 
|
Tarragona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1926 | Convent de les Teresianes[3] | Rbla. Nova 79 | Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble. | Molt bo | 
|
Referències
- ↑ www.gaudiallgaudi.com
- ↑ Església de Sant Agustí. Ajuntament de Sabadell
- ↑ Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona
Bibliografia
BASSEGODA I NONELL, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 2003, p. 31-55.
ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d’espiritualitat cistercenca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 2003. ISBN 978-84-9883-569-4.