Bisbat d'Usès
El bisbat d'Usès o Uzès es una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès. Ja s'esmenta un bisbe el 442 (Sant Constancí). Els visigots es feren amos de Nimes però Usés va quedar pels francs. Firminus (541-553) i Ferreol (553-581) foren bisbes en aquesta època. Mes tard la ciutat fou seu d'un comtat del qual els bisbes eren grans senyors i van tenir conflictes amb els senyors d'Usès. El bisbe Jean de Saint Gelais (1531-1560) es va fer calvinista. El 1877 el bisbat fou incorporat al Bisbat de Nimes amb el nom de "Nîmes (Uzès-Alais)". La catedral és Sant Teodorit. El Papa Urbà V fou abans d'arribar al càrrec el bisbe Guillaume de Grimoard.
Llista de bisbes
La llista de bisbes d'Usès és la següent:
- 419 - 462 Constanci d'Usès (Constantí)
- Exercia el 506 Probaci d'Usès
- 533 - 538 Rorici d'Usès
- 538 - 553 Sant Fermí o Firmí.
- 553 - 581 Sant Ferriol.
- 581 Albí
- 581 Joví
- 581 Marcel
- 659 Aurelià
- 661 Mòmol d'Usès
- 773 Sigibert
- 791 Arimond
- 823 - 835 Emili o Ameli I
- 842 Elifes o Alfons
- 858 - 879 Walafrid o Guifré
- 885 Asael
- 886 - 915 Ameli II
- 945 Rostany
- 994 - 1030 Heribald
- 1030 - 1080 Hug
- 1096 - 1138 Ramon I
- 1139 - 1150 Everard I
- 1150 - 1188 Ramon II (Ramon d'Usès i de Posquières)
- 1188 - 1190 Bertran I
- 1190 - 1204 Guillem de Vénéjan
- 1204 - 1208 Everard II
- 1208 - 1212 Ramon III
- 1212 - 1227 Ramon IV conegut com de Mas d'Andreu
- 1228 - 1239 Berlió
- 1240 - 1249 Pons de Becmil
- 1249 - 1285 Bertran II Armand
- 1285 - 1307 Guilleme II de Gardies
- 1315 - 1318 André de Frédol
- 1318 - 1344 Guilleme III de Mandagout
- 1344 - 1356 Elies de Saint-Yrieix
- 1357 - 1365 Pere I d'Aigrefeuille
- 1365 - 1366 Pere II (Gerard della Rovere)
- 1366 - 1371 Bompar (Bonuspar)
- 1371 - 1374 Bernat de Saint-Étienne
- 1375 - 1398 Marcial
- 1400 - 1405 Pere III de Beaublé (Belbladi)
- 1405 - 1426 Güerau de Breuil (Guiraud de Broglio)
- 1427 Pere IV Soybert
- 1427 - 1441 Bertran III de Cadoène
- 1441 - 1442 Guillem IV de Champeaux
- 1442 - 1445 Alan de Coëtivy
- 1445 - 1446 Guilleme V Soybert
- 1446 - 1448 Olivier du Châtel (Oliverius de Castro)
- 1448 - 1463 Gabriel du Châtel
- 1463 - 1483 Joan I de Mareuil (Giovanni de Marolio)
- 1483 - 1503 Nicolas I Malgras
- 1503 - 1531 Jaume I de Saint-Gelais
- 1531 - 1570 Joan II de Saint-Gelais
- 1570 - 1591 Robert de Girard
- 1591 - 1601 Francesc I Rousset
- 1601 - 1621 Lluís de Vigne
- 1621 - 1633 Pau-Anton de Fay de Peraut
- 1633 - 1660 Nicolau II de Grillié (o de Grillet)
- 1660 - 1674 Jaume II Adhémar de Monteils de Grignan
- 1674 - 1677 Miquel I Phélypeaux de la Vrillière
- 1677 - 1728 Miquel II Poncet de la Rivière
- 1728 - 1736 Francesc II de Lastic de Saint-Jal
- 1737 - 1779 Bonaventura Baüyn
- 1779 - 1792 Enric Benet Jules de Béthizy de Mézières
Bibliografia
- Joseph Hyacinthe Albanès, Gallia christiana novissima. Histoire des archevêchés, évêques et abbayes de France d'après les documents authentiques recueillis dans les registres du Vatican et les archives locales, complétée, annotée et publiée par Chevalier Ulysse.
- Guillaume de Catel, Histoire de Languedoc.
- Léon Ménard, Histoire de Languedoc.
- Eugène Germer-Durand, Le Prieuré et le Pont de Saint-Nicolas-de-Campagnac.
- Louis de la Roque, Armorial de Languedoc.
- A. Debat, Trois frères évêques en Rouergue, Pierre d'Aigrefeuille, évêque de Vabres (1347-1349), Raymond d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1349-1361), Faydit d'Aigrefeuille, évêque de Rodez (1361-1371), Revue du Rouergue, n° 19, 1989.
- Georges Charvet, La première maison d'Uzès, étude historique et généalogique de la première maison d'Uzès suivi du catalogue analytique des évêques d'Uzès, Lacour-Ollé, éditeur, Nimes, 2002 (reimpressió).