Bretui

Bretui

Localització
Poble del terme de Baix Pallars, antigament del municipi de Montcortès de Pallars
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars
Malnom	Burletes
Superfície	km²
Altitud	1,064,6 msnm
Població (2010)   • Densitat	17 hab.
Coordenades	42° 20′ 2.114″ N, 1° 1′ 18.48″ E{{#coordinates:42 | 20 | 2,114 | N | 1 | 1 | 18,48 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name= }}
Codi postal	25513

Bretui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està situat a la part central, prop de l'antic cap de municipi, Montcortès.

Bretui compta amb dues esglésies, la que fou parroquial, Sant Esteve de Bretui, la de Sant Antoni de Pàdua i la capella-oratori de Cal Peret, dedicada a Sant Josep.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Bretui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: buru (cap, extrem) i toi (adjectiu relacionat amb abundància).

Les cases del poble

Casa Alonso Casa Andreva Casa Casó Casa Coll

Casa Felipó Casa Gasset Casa Juliana Casa Magí

Casa Montaner Casa Morera Casa Peret La Rectoria

Casa Rei Casa Ribera Casa Rivert Casa Roulotte

Casa Savina Casa Tat Casa Toni

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Bretui, juntament amb Cabestany, Balastui, Montcortès i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Bretui (Bretuy). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent d'un pla que mira cap al sud, on és combatut per tots els vents, sobretot els del nord. El clima hi és fred, i la malaltia que hi predomina són les inflamacions. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església, dedicada a Sant Esteve, és sufragània de la de Montcortès. Descriu el territori de Bretui com a pedregós i muntanyós, de mala qualitat.

S'hi collia blat, ordi, patates, algunes fruites i llegums, raïm i olives, a més de tota mena de pastures. S'hi crien ovelles, vaques i mules. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població era de 7 veïns (caps de casa) i 39 ànimes (habitants).

Demografia

Evolució demogràfica

1970	1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
39	38	28	22	19	17	18	17	16

Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Bretui». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• Bretui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya