Montcortès
|
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi d'aquest nom, vegeu Montcortès de Pallars (antic municipi). |
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament cap d'un municipi propi | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Galàpets[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,066,9 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
25 hab. |
| Coordenades | 42° 19′ 44.02″ N, 1° 0′ 18.91″ E / 42.3288944°N,1.0052528°E{{#coordinates:42 | 19 | 44,02 | N | 1 | 0 | 18,91 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25513
|
| Festa major | 29 de setembre |
Montcortès, o Montcortès de Pallars, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Era el cap de l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.
Està situat a la part central, al Pla de Corts, a prop i a llevant de l'Estany de Montcortès i de la Collada de Sant Antoni. És a l'esquerra del Barranc de les Morreres, a ponent del Serrat de la Fareta, al nord-est del Serrat del Campet i al nord-oest de la Roca del Moro. Queda a ponent del poble de Bretui i a llevant dels de Cabestany i Mentui.
Va formar el municipi independent de Montcortès de Pallars fins al 1969. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Ancs, Bretui, Cabestany, Mentui, Peracalç i Sellui.
Montcortès té l'església de Sant Martí i dues capelles més, en el mateix poble, la de Sant Sebastià i la de la Mare de Déu dels Àngels, tot i que la darrera és en ruïnes i la segona, pràcticament abandonada. A migdia del poble hi ha, encara, les ruïnes de la capella barroca de Sant Miquel de Montcortès. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut popularment com a la Rectoria, que deu correspondre al Castell de Montcortès.
Etimologia
Geografia
El poble de Montcortès
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Montcortès, juntament amb Cabestany, Balastui, Bretui i Puigcerver, declara[3] 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[4] a Montcortès (Moncortes). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent suau d'una costa, ventilat per tots els vents llevat dels de l'oest. El clima és fred i propens a refredats i terçanes (febres palúdiques que apareixen cada tres dies). Tenia 20 cases i l'església parroquial de Sant Martí, de la qual depenia la de Bretui. El capellà depenia eclesiàsticament de l'abat de Gerri. A més, a un quart d'hora del poble hi havia l'ermita de Sant Miquel.
El terreny era de secà i de mala qualitat. S'hi collia blat, ordi i patates, s'hi criaven ovelles i vaques, i hi ha caça de conills, ànecs i perdius, així com pesca d'anguiles. La població era de 22 veïns (caps de casa) i 126 ànimes (habitants).
Demografia
| 1970 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60 | 55 | 32 | 32 | 34 | 31 | 33 | 29 | 25 |
Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Comunicacions
La Carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Montcortès.
Referències
- ↑ Lluís 1961.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i 6 més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià. Iglésias 1981, p. 90.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.