Vés al contingut

Bursúquides

De Viki.cat

Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuk, amir seljúcida.

Els fills de Bursuk, Zengi, Akburi, Ilbeki i Bursuk II, van revenjar la mort del pare (1095) el 1097 quan van participar personalment a l'execució del mustawfi xiïta de Barkyaruk, Madj al-Mulk al-Balasani, sospitós d'haver instigat la mort del seu pare. Els quatre fills foren lleials al sultà Barkyaruk i van rebre un feu (ikta) hereditari al Khuzestan, a la regió de Tustar. El bursúquides van ajudar a Barkyaruk a reconquerir Rayy al seu germà Muhammad, i segurament per això, mort Barkyaruk i elevat al sultanat Muhammad, el bursúquida Zengi apareix encarcerat (1105); però quan es va revoltar Mangubars, els bursúquides no sols no el van seguir sinó que el van entregar a Muhammad i així es van reconciliar amb aquest; llavors es va pactar la devolució al sultà de l' ikta de Tustar a canvi de Dinawar, encara que posteriorment els bursúquides van recuperar Tustar. Bursuk II fou nomenat governador d'Hamadan.

Bursuk II fou un dels principals participants a l'expedició contra els francs del 1111, que va fracassar per les rivalitats entre els seus caps i la manca de cooperació dels prínceps de Síria. Va rebre el comandament d'una nova expedició el 1115, i es va trobar que Ilghazi I del Diyar Bakr, Zahir al-Din Tughtegin de Damasc, i Lulu d'Alep, s'havien aliat als francs contra els seljúcides; el príncep d'Homs en canvi va donar suport a Bursuk II. Per aconseguir la dispersió de l'enemic es va retirar i després, quan va suposar que els seus enemics s'haurien dispersat, va retornar, però fou derrotat pel príncep Roger d'Antioquia a Danith a l'est de l'Orontes. Va morir el 1116 quan preparava una nova expedició, i al mateix any també va morir el seu germà Zengi. El 1118 va morir el sultà Muhammad i això va posar fi a la política de intervenció seljúcida contra els francs.

Akburi i alguns fills de Zengi i d'Ilbeki, que ja tornaven a dominar Tustar, apareixen més tard a l'exèrcit del sultà Mahmud contra el seu oncle Sandjar. Bursuk III (fill de Bursuk II) va participar a lluites al Baix Iraq. Mort Mahmud apareixen dos germans, Tughril i Bursuk, en el partit afavorit per Sandjar i mort aquest, en el partit de Dawud (que tenia el suport del califa); però es van reconciliar a temps amb el guanyador Masud (1134-1136). El 1139 un historiador cita la mort del senyor de Tustar Hamza ibn Bursuk. És el darrer bursúquida esmentat.