Bursuk
Búrsuq (en àrab برسق Bursuq, del turc oriental que significa "Teixó"[1]) fou un dels principals amirs o caps militars dels seljúcides.
Era un jove amir al servei de Tughril Beg, el qual, en reconquerir Bagdad (1060), el va nomenar com a xihna (comandant militar); aquest càrrec no devia durar gaire ja que pacificada la ciutat el poder va passar al amid (governador civil) i probablement no hi va haver cap xihna a Bagdad durant una dotzena d'anys. El 1063 apareix com a hàjib (camarlenc) del sultà, al qual acompanyava; l'any següent el nou sultà Alp Arslan li va encarregar d'anar a cobrar un tribut retardat a un vassall no identificat; després desapareix durant quinze anys en els que no és esmentat per cap cronista, sense que se'n conegui la raó.
El 1078 apareix al servei de Màlik-Xah, que el va enviar a Anatòlia contra els seljúcides rebels fill de Kutlumush, a un dels quals, Mansur, va matar, però no va poder derrotar a l'altre, Sulayman. El 1086 dirigia, juntament amb l'amir Buzan (Bozan) d'Edessa, l'avantguarda de l'exèrcit de Màlik-Xah que va ocupar Alep a Sulayman; probablement llavors fou enviat a l'Àsia Menor per combatre l'hereu de Sulayman, que s'havia fet fort a Iznik (Nicea) amb el suport de l'emperador bizantí Aleix I Comnè; probablement fou llavors que els bizantins van haver de pagar un tribut de 330000 dinars.
Poc temps després va dirigir a Bagdad les festes de l'enllaç del califa amb una filla de Màlik-Xah. A la mort d'aquest es va declarar per Barkyaruk, especialment contra Tutuix I. Va seguir el seu senyor a Isfahan i allí fou assassinat per ismaïlites.
Vegeu també
Bibliografia
Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Bursuḳ".
Notes
- ↑ En les actuals llengües turqueses trobem, per al nom del teixó, les formes: porsuk, en turc; porsuq, en àzeri i Борсық, en kazakh.