Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català, fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo.[1] Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1927, i es va doctorar el 1931 a la Universitat de Madrid, fent estudis de postgrau a Berlín. Fou cap de laboratori de bioquímica de l'Institut de Fisiologia de Barcelona (1931-1939). El 1933 fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on n'adquirí la nacionalitat el 1941. Allí compaginà les activitats professionals com a director de Laboratorios Químicos SA amb la presidència de l'Institut Català de Cultura (1975-1978) i de l'Orfeó Català de Mèxic (1971-1974), i col·laborà en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller.[1] El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi
Obres
- Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932)[1]
- El complex vitamínic B (1933)[1]
- Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934),[1]
- Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954),[1]
- La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i [1]
- La presència dels catalans a Mèxic (1984).[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Cèsar Pi-Sunyer i Bayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
