Mary Santpere
Maria Santpere Hernáez, coneguda com a Mary Santpere, va néixer en un tren, camí de Barcelona, l'1 de setembre del 1913 i va morir en un avió, camí de Madrid, el 23 de setembre del 1992.[2] Va ser una polifacètica actriu, vedette i humorista catalana, filla de Josep Santpere, famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní i de Rosa Hernáez Esquirol. Va tocar tots els registres (en especial la comèdia) i tots els mitjans (teatre, ràdio, cinema i televisió).
El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
Espectacles
Pel·lícules
- 1939 Los cuatro robinsones, d'Eduardo García Maroto
- 1941 El difunto es un vivo, de Juan Lladó
- 1943 Fin de curso, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1943 Un enredo de familia, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1943 Boda accidentada, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1945 Ángela es así, de Ramón Quadreny
- 1946 Audiencia pública, de Florián Rey
- 1948 Botón de ancla, de Ramón Torrado
- 1948 Vida en sombras, de Llorenç Llobet-Gràcia
- 1954 Once pares de botas, de Francisco Rovira Beleta
- 1956 Veraneo en España, de Miguel Iglesias
- 1956 Un heredero en apuros, de Miguel Iglesias
- 1959 Miss Cuplé, de Pedro Lazaga
- 1959 Parque de Madrid, d'Enrique Cahen Salaberry
- 1961 La viudita naviera, de Luis Marquina
- 1962 Detective con faldas, de Ricardo Núñez
- 1963 La batalla del domingo, de Luis Marquina
- 1966 Algunas lecciones de amor, de José María Zabalza
- 1968 La mini tía, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1968 La viudita Ye-Ye, de Joan Bosch
- 1969 De Picos Pardos a la ciudad, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1971 La casa de los Martínez, d'Agustín Navarro
- 1972 La liga no es cosa de hombres, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1974 El pícaro, de Fernando Fernán Gómez
- 1976 La ciutat cremada, d'Antoni Ribas
- 1976 La mujer es un buen negocio, de Valerio Lazarov
- 1977 Préstamela esta noche, de Tulio Demicheli
- 1980 Los embarazados, de Joaquín Coll Espona
- 1981 Un millón por tu historia, d'Ignasi Ferrés i Iquino
- 1981 Su majestad la risa, de Ricardo Gascón
- 1981 Las aventuras de Zipi y Zape, d'Enrique Guevara
- 1981 Patrimonio nacional, de Luis García Berlanga
- 1982 J.R. contraataca, de Francisco Lara Polop
- 1982 Le llamaban J.R., de Francisco Lara Polop
- 1987 La rossa del bar, de Ventura Pons
- 1990 Makinavaja, el último choriso, de Carlos Suárez
- 1991 Aquesta nit o mai, de Ventura Pons
Discografia
- 1951 ¡Dónde va, María...! / Colúmbia
- 1961 Mar Mare Nostrum, cançó premiada al 1er Festival de la Canción del Mediterráneo.
- 1963 Les caramelles / Zafiro
- 1963 Consells a les casades / Zafiro
- 1977 Cançons del meu pare / Pu-put (reeditat per Serdisco el 1992)
- 1977 La reina ha relliscat / Pu-put
- 1979 Mary Santpere presenta la comèdia musical / Pu-put (reeditat per Serdisco el 1992)
Fons
El seu fons es conserva al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. Consta de retalls de premsa, textos, diàlegs, cançons, fotografies i 20 vestits.[3]
Bibliografia
- Mary Santpere. Mi vida. Pròleg de Sebastià Gasch. Ediciones Este. Barcelona, 1963.
- Els Santpere. Cent anys davant del públic. Diputació de Barcelona. Editorial Planeta. Barcelona, 2002
- Sebastià Gasch. El Molino. Memorias de un setentón. DOPESA. Colección Espectáculo, 2. Barcelona. 1972.
Referències
- ↑ Art públic a Barcelona, al web de l'ajuntament.
- ↑ article al diari El País
- ↑ Inventari del Fons
PDF