Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) és una empresa privada ferroviària catalana que va explotar entre 1919 i 1976 les línies de tren d'ample ferroviari mètric que discorrien entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Berguedà, conegudes popularment com el Carrilet. En l'actualitat la part que encara existeix d'aquestes línies és explotada per l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per a transport de passatgers (Línia Llobregat-Anoia) i mercaderies.
Història
La companyia es va crear el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). Tanmateix, aquesta última societat va subsistir fins a 1978 com una empresa independent participada per la CGFC juntament amb diversos accionistes.
El 1924, la CGFC va inaugurar la construcció que havia fet del tram entre Martorell i Manresa amb l'objectiu d'unificar la línia de Barcelona a Igualada amb la de Manresa a Guardiola. També va obrir el mateix any el tram ferroviari entre les mines de sals potàssiques de Súria i Manresa per al transport de mercaderies. El 1926 la CGFC va construir l'estació soterrada de Plaça Espanya de Barcelona des de l'antiga estació de la Magòria. El 1926 també obre al trànsit de mercaderies a Barcelona un ramal entre la Bordeta i l'Estació de Vilanova o del Morrot.
Al 1936, la CGFC és col·lectivitzada i gestionada per un comitè obrer de la UGT i la CNT i, amb l'arribada de les tropes franquistes a Catalunya, el 1939 els anteriors propietaris agafen de nou el control de l'empresa. Durant els enfrontaments a la Guerra Civil molts trams, instal·lacions i materials van quedar malmesos i alguns no es van rehabilitar mai més, com és el cas de l'enllaç a Manresa entre l'estació de CGFC i la de Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, actualment d'Adif. Als anys 50 van començar a arribar les primeres unitats dièsel a la línia i al 1961 es va electrificar el tram entre Sant Boi de Llobregat i Pallejà. L'empresa perllongà l'electrificació el 1971 fins a Monistrol de Montserrat.
Els problemes econòmics que arrossegava la CGFC van fer que entre 1972 i 1973 es tanqués el servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà. La construcció de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple al traçat de la línia, va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l'últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga. La construcció del Túnel del Cadí i la conseqüent reforma de l'Eix del Llobregat, van servir també com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la línia seguint la carrera C-1411. L'últim trajecte de passatgers entre Olva-Berga i Manresa es va el 30 de juny de 1973 i només va restar des d'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potàssiques.
Els problemes financers, però, van continuar i van provocar que l'empresa es declarés en fallida. El 1976 l'Estat va haver d'intervenir i la companyia pública FEVE es va fer càrrec de l'explotació provisional de la línia, però just l'any següent va anunciar el possible tancament del tram Martorell-Igualada. El 5 de setembre de 1979 el restaurat Parlament de Catalunya va aprovar en una de les seves primeres decisions la creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pública que va absorbir la CGFC juntament amb també companyia privada Ferrocarrils de Catalunya per a assumir així la gestió de les línies del Llobregat i el Vallès.
Projectes de la companyia
Durant la dècada de 1920, la companyia va realitzar diferents estudis per perllongar la línia des de Guardiola de Berguedà fins a Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Olot.
Conservació de material mòbil
.jpg)
Entre els mesos octubre i juny, FGC realitza un cop al mes un viatge per a passatgers entre Martorell-Enllaç i Monistrol de Montserrat amb un tren de la CGFC, normalment encapçalat per la locomotora de vapor Monistrol 209. FGC també compta amb altres vehicles heretats de la CGFC com la locomotora de vapor Berga 31, la locomotora elèctrica Patxanga 304 o l'automotor Naval 500.