Berga

Berga

(En detall) (En detall)
Localització
<div style="position: relative; border: 1px solid none; padding: 0px; width: 300px; height:px; margin:0"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> [[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|px|Berga is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -px; top: -px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5xPlantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Berga|link=|alt=]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: px; left: 0px; margin:0; padding: 0;"> <div style="width:px; float: left; clear: left"> <div style="width:px; padding:0"> <div style="position: absolute; z-index: 2; top: %; left: %; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> <div style="position: absolute; z-index: 2; left: px; width:px; margin:0; padding: 0;">
Municipi del Berguedà
Vista del Passeig de la Indústria Vista del Passeig de la Indústria
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Berguedà
Gentilici	Berguedà, berguedana
Superfície	22,56 km²
Altitud	704 msnm (màx.:1495 mín.:600)
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|6|Plantilla:Puntdecimal|N|1|50|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}
Distàncies	97 km de Barcelona 97 km de Barcelona
Organització Entitats de població • Alcalde:	3 Juli Gendrau i Farguell (CiU)
Codi postal	08600
Codi territorial	080229
Patró/Patrons	Sta. Eulàlia de Mèrida
Dies de mercat	Dissabte
Agermanament	Gernika (Euskal Herria) Högsby (Suècia) Tarascon d'Arièja (França)
Web	http://www.ajberga.cat/

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l'antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs, al sud-est amb Olvan, al sud amb Avià, al sud-oest amb Capolat i al nord-oest amb Castellar del Riu.

Geografia

Vista de Berga des del Santuari de Queralt

Berga, i el seu agregat de la Valldan, gaudeixen d'una posició estratègica i privilegiada al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana, amb boscos, prats, torrents i fonts, orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.

És en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d'un corredor natural que comunica les terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages. No és d'estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l'home prehistòric hi visqués de forma estable a vegades, i en altres hi passés llargues temporades.

Història

La ciutat de Berga' deu el seu origen en Vergneum capital del territori dels bergistans, on s'aixecaria el Castrum Bergium de la República de Roma.

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començaments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran.

Un fet molt destacable és que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat caigué en mans franceses en 1655 i recuperada per les tropes de la monarquia hispànica, enviades pel Virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria sota el comandament de Juan Mata.

Durant la Guerra de successió espanyola, Berga, juntament amb altres ciutats com Fraga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, perquè estava enfrontada a Cardona, on eren favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.

Gravat de Berga durant la Primera Guerra Carlina. Hi destaca el Castell de Sant Ferran i, al fons, la muntanya i el santuari de Queralt

Durant la guerra contra Napoleó va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carlí, on Ramon Cabrera va fer la darrera resistència abans de passar a França en 1840. A finals de febrer de 1873, durant la tercera guerra carlina, els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga, però les tropes del General Joan Castells i Rosell es van retirar, i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta Maria de les Neus de Portugal, que va sortir il·lesa de l'atac. Finalment, Berga fou presa per Castells el 27 de març. El 1877 la vila va rebre el títol de ciutat.

Ja en el segle XX, la indústria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic.

El 31 d'octubre de 1908 va rebre la visita del llavors rei Alfons XIII d'Espanya.

L'1 de Juliol de 1966 va rebre la visita del llavors cap d'Estat Francisco Franco.

El 17 de febrer de 1976 va rebre la vista dels reis Joan Carles I i Sofia de Grècia El desembre 2011 va crear-se el moviment Dóna la cara per la Independència, dins la secció berguedana de l'Assemblea Nacional Catalana. El 3 de maig del 2012 el Ple de l'ajuntament de Berga, va aprovar declarar al rei Joan Carles I persona non grata.També es va aprovar que es revoqués quès l'acord de l'17 de juliol de 1962 que atorgava al dictador Francisco Franco el títol de Fill Adoptiu de la Ciutat i la Medalla d'Or de la Ciutat. La moció es va aprovar amb els únics vots a favor de la CUP i les abstencions de CiU i el PSC. El grup municipal del PP hi va votar en contra.

Patrimoni històric

• Església Parroquial de Santa Eulàlia, del segle XVII. Està formada per una sola nau amb capelles laterals.
• Església de Sant Joan de Berga, d'orígens romànics (segle XIII) i molt reformada en època gòtica (s. XV) i al segle XVIII. Des de 1983 és monument històric artístic.
• Palau dels Peguera, que fou residència dels Peguera, senyors de Berga. Dels orígens romànics no se'n conserva res i l'edifici actual és probablement del segle XIV, amb modificacions del segle XVIII. Durant la Guerra del Francès hi visqué el Baró de Maldà.
• Torre de la Petita, damunt la serra de la Petita, construïda al segle XIX (1838) en plena dominació carlina. Pel seu emplaçament estratègic va ser una important torre de guaita i de defensa. Desmilitaritzada des de 1868, és de les poques edificacions militars d'època carlina que encara resten dempeus.
• Plaça de Sant Pere. El seu origen medieval es relaciona amb la construcció de l'antiga església romànica de Sant Pere, enderrocada al segle XVIII per construir-hi la nova de Santa Eulàlia. És l'espai central de les festes de la Patum.
• Ajuntament, a la plaça de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una façana historicista d'intenció monumental.
• Cal Sarraís, edifici del 1740.
• Portal de Santa Magdalena. Única porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
• Capella de La Pietat. Segle XVII
• Molí de la Sal. Segle XVIII
• Santuari de la Mare de Déu de Queralt. Segle XVIII (Imatge de la Verge del segle XIV)
• Sant Quirze de Pedret. Segle IX. Malgrat estar en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, després d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauració i conservació. Només s'hi realitza culte religiós el dia de la seva festa anual i depèn de la parròquia de Berga.
• Forns de Casa-en-Ponç.

Museus

Carrer Major

• Museu Comarcal. Fons etnològics, històrics i ciències naturals.
• Museu Municipal. Ceràmica, objectes de l'Edat Mitjana i restes prehistòrics de la història de Berga.
• Museu del Circ. Col·lecció de Josep Vinyes.
• Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Edifici de 1.523 m² i amb més de 36.000 volums.
• Espai d'Interpretació de Berga

Carrer del Programari Lliure

El 3 de Juliol de 2010 va ser inaugurat a Berga el primer carrer del món amb el nom de Carrer del Programari Lliure, en una cerimònia on va assistir el fundador del moviment; el Sr. Richard Stallman. La iniciativa de batejar amb aquest nom el carrer va ser proposada per Albert Molina, Abel Parera i Xavier Gassó, promotors de les Jornades de Programari Lliure al Berguedà.

Fills il·lustres

Categoria principal: berguedans

• Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196), trobador.
• Sibil·la de Saga (1245-1320),noble i darrera amant de Jaume I.
• Jaume Cascalls (1341?-1378), escultor.
• Francesc Descatllar i de Tord (segle XVII-1715), militar austriacista.
• Ramon Farguell i Montorcí (1769 - ?) inventor durant la Revolució Industrial d'una màquina de filar anomenada berguedana o maixerina.
• Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), filòsof.
• Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), enginyer
• Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor.
• Pere Comas i Calvet (1892-1969), conseller de Justícia de la Generalitat Republicana.
• Josep Armengou i Feliu (1910-1976), escriptor.
• Josep Ester i Borràs (1913-1980), dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.
• Marcel·lí Massana i Balcells,àlies Panxo,(1918-1981), guerriller antifranquista.

Festes i tradicions

La Patum

• Fira de Santa Tecla
• Festa dels Bolets
• Carnestoltes
• Sant Marc.
• Fira del 1 de maig
• La Patum
• Els Elois
• Festa de Santa Eulàlia, patrona de Berga.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Berga	Plantilla:Entcat/hab
Cal Rosal	Plantilla:Entcat/hab
la Valldan	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 131 136 187 1.802 3.366 6.127 5.473 5.269 5.747 5.871

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 6.042 6.816 6.914 8.379 10.241 12.285 14.249 14.076 14.118 14.460

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 14.207 14.173 14.305 14.995 15.753 16.457 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.

Vegeu també

• Pitarres
• Ballet de Déu

Galeria

• 
  Església de Santa Eulàlia
• 
  Palau dels Peguera
• 
  Vista del Castell de Sant Ferran
• 
  L'Església de Sant Francesc des del Portal de Santa Magdalena

Vista panoràmica de la serra de Queralt (al mig) i la ciutat de Berga (a la dreta). A l'esquerra, el polígon industrial de la Valldan.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Documental sobre Berga al programa del Canal 33, Viure a Catalunya