Vés al contingut

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: FGC)

Plantilla:FixHTML Plantilla:Infobox Plantilla:FixHTML

Plantilla:FixHTML

Plantilla:FixHTML

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona cremalleres, com el de la Vall de Núria o Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.

L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci:[1]

La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI).[2]

Història

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.

Cronologia

Estació de Bellaterra dels FGC

Antecedents

Antiga estació de Plaça Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865.
Brill número 18 de FCC

Per entendre perquè FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remontar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[6]

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[7]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.[8]

Línia Barcelona-Vallès

Locomotora Monistrol 209
Locomotora "Berga" nº35 a Martorell
Article principal: Història de la línia Barcelona-Vallès

L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya, l'un de Barcelona a Sarrià inaugurat el 23 de juny de 1863 i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell inaugurats el 1921.[3]

Línia Llobregat-Anoia

Article principal: Història de la línia Llobregat-Anoia

L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[9]

Línia Lleida - la Pobla de Segur

Article principal: Història de la línia Lleida - la Pobla de Segur

La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel, i Terol.

El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissió dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes més tard va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941.[10] Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a La Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[11] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia al ser altament deficitària. Mai es produí gràcies a que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins el 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.[10]

Serveis

Unitat 112.
Interior d'un tren d'FGC.

Funció metropolitana

Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, travessant Barcelona i l'àrea metropolitana, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:

  • L que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 11 línies actualment, de les quals de la 1 a la 5 i de la 9 a la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
  • S (de Suburbà), que correspon a les línies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
  • R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona te 8 línies de rodalies, de les quals de la 1 a la 4 i la 7 són operades per Renfe Operadora, i la 5 i la 6 per FGC.
Estació del Putxet.
Servei Inici Fi
Serveis metropolitans
BCN - Pl. Catalunya Reina Elisenda
BCN - Pl. Catalunya Avinguda Tibidabo
BCN - Pl. Espanya Molí Nou | Ciutat Cooperativa
Línia Barcelona-Vallès
BCN - Pl. Catalunya Terrassa Rambla
Fitxer:S2 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Sabadell Rambla
Fitxer:S5 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Rubí
Fitxer:S55 barcelona.svg BCN - Pl. Catalunya Universitat Autònoma
Línia Llobregat-Anoia
Fitxer:S33 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Can Ros
Fitxer:S4 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Olesa de Montserrat
Fitxer:S8 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Martorell-Enllaç
Fitxer:R5 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Manresa
R50 BCN - Pl. Espanya Manresa (semidirecte)
Fitxer:R6 barcelona.svg BCN - Pl. Espanya Igualada
R60 BCN - Pl. Espanya Igualada (semidirecte)

Transport de Mercaderies

Fitxer:FGC25003.jpg
Comboi de mercaderies.

La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.

Característiques de la xarxa (2008)

Fitxer:Metro i FGC Plaça Catalunya Barcelona.jpg
Cartell de FGC i metro de Barcelona a Plaça de Catalunya.
Fitxer:Crem nuria.jpg
Tren cremallera a Ribes Enllaç.
Fitxer:Cremallera Montserrat.PNG
Cremallera de Montserrat.

Les dades de la xarxa de FGC l'any 2008 són les següents:[12]

Línies Metropolitanes

  • Longitud de les línies (km): 183
  • Estacions: 74
  • Unitats de tren: 85
  • Locomotores de mercaderies: 8
  • Vagons de mercaderies: 187
  • Viatgers transportats (milions): 81,05
  • Tones transportades (milers): 633

Línia Lleida - la Pobla de Segur

  • Longitud de línia (km): 88
  • Estacions: 17
  • Unitats de tren (Renfe Operadora): 4
  • Viatgers: 256.745

Explotació Vall de Núria

  • Funiculars: 2
  • Longitud de la línia del cremallera (km): 12, 5
  • Automotors dobles o articulats: 6
  • Locomotores: 3
  • Cotxes: 5

Explotació Montserrat

  • Funiculars: 2
  • Visitants dels funiculars: 394.037
  • Longitud de línia cremallera (km): 5
  • Estacions del cremallera: 3
  • Automotors dobles cremallera: 5
  • Locomotores: 1
  • Visitants del cremallera: 542.807

Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat

  • Longitud de línia (km): 3
  • Estacions: 4
  • Locomotores: 1
  • Cotxes: 2
  • Visitants: 20.683

Projectes principals

Fitxer:Castellbisbal 111 2011-05-13.jpg
La locomotora dièsel 353.02 de FGC (ex-Renfe serie 310.102) amb el Cargometro per la doble curva de Castellbisbal a la línea de Vilafranca.

Exposicions

Coincidint amb el 25è aniversari de la data de creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el 5 de setembre de 1979, el Palau Robert inaugurà el 2004 l'exposició "25 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", que es va fer en col·laboració amb la pròpia empresa, que va ser també la primera empresa pública que va tenir la Generalitat de Catalunya.

L'exposició recull l'evolució de 25 anys d'història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb fotografies, objectes singulars i elements audiovisuals van permetre deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que van servir per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments del transport públic. L'exposició tambe va incloure fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà.[14]

Referències

  1. ↑ «Què és FGC?». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  2. ↑ «El conseller Nadal visita la nova seu d’FGC». Gencat.cat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  4. ↑ «Història» (PDF). Cremallera de Montserrat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  5. ↑ «Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona» (PDF). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  6. ↑ Salmerón 1988, p. 35.
  7. ↑ Salmerón 1988, p. 36.
  8. ↑ Salmerón 1988, p. 38.
  9. ↑ Salmerón 1985, p. 7.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur» (PDF) (en {{#invoke:llengua|nom|(castellà)}}). Ministeri de Foment. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  11. ↑ «Un informe del Banc Mundial va posar fi al Baeza-Utiel a punt de acabar-se» (en {{#invoke:llengua|nom|(castellà)}}). Ecologistas en acción. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  12. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs anomenades memoria2008
  13. ↑ 13,0 13,1 «"Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès"». Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  14. ↑ Plantilla:Citar ref

Bibliografia

  • Salmerón i Bosch, Carles. Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història. Barcelona: Terminus, 1985. ISBN 8439849117. 
  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Xarxes de metro, rodalies, tramvia i tròlei als Països Catalans
Error creant la miniatura:
Fitxer:Tramway-logo.svg


{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|23|Plantilla:Puntdecimal|N|2|9|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Ferrocarrils_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=8029»