Cabra (Còrdova)

Cabra
	Fitxer:Bandera Cabra.jpg
Q17334923
	Andalusia
	Còrdova
Comarca	Subbética
Q33829
P2936	castellà
Q1071
Q190200	452
Q22975498
P281	14940

Cabra és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa. En el cens de 2007 comptava amb 21087 habitants i un territori de 229 km². Es troba a 72 km de Còrdova i a 452 m sobre el nivell del mar. El codi postal és 14940.

Demografia

Evolució demogràfica de Cabra en el segle XX.
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1980	1990	1996
12.127	12.360	14.951	16.455	20.779	22.174	20.739	20.438	20.073	20.306	20.707

Evolució demogràfica de Cabra els darrers 10 anys.
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006
20.707	20.819	20.744	20.711	20.645	20.711	20.724	20.837	20.940	20.935

Història

Sota els romans és deia Igabrum i era una de les principals de la Bètica segons Plini el Vell; el nom va evolucionar cap a Bebro i en temps dels gots a Egabro o Agabro. El cristianisme s'hi va introduir al segle IV i fou seu d'un bisbat en el que el bisbe Sinagri va assistir al concili d'Iliberi, i Joan al III Concili de Toledo; altres bisbes posteriors foren Deodat, Bracanda, Bratí i Constantí, tots del segle VII. S'esmenten bisbes també sota domini àrab després del 712. A la ciutat es va establir el djund de Wasit (743-745) i va adoptar el nom de Qabra (deformació d'Agabro). Fou capçalera d'un cercle (kura) sota els emirs i califes omeies, del qual en formava part Écija (el mateix cadi tenia jurisdicció sobre les dues viles). La regió tenia abundants oliveres i una vegetació luxuriosa i la vila tenia mesquita de tres naus, i un mercat actiu; a la rodalia s'explotaven mines de plom. El poeta Mukaddam ibn Muafa (mort el 912) era natiu de la ciutat.

El 1029/1030 va passar al rei de Granada Habús ibn Maksan. Va caure en mans dels castellans de Ferran III el Sant el 1244. Alfons X el Savi la va donar a la ciutat de Còrdova el 1258; Sanx IV de Castella el Brau la va concedir al seu fill al seu fill l'infant Pere (1290-1319), regent de Castella i senyor de Cameros, el fill del qual, Sanx, la va permutar amb l'orde de Calatrava per la vila de Santa Olalla.

En temps d'Alfons XI de Castella se'n va apoderar Juan Ponce de Cabrera i la va defensar contra el maestre de l'orde de Calatrava Juan Núñez de Prado. Va caure en poder dels musulmans el 1333 quan la va ocupar el nasrida Muhammad IV de Granada, qui en va fer destruir les muralles i part del castell i va portar als habitants captius a Granada, abandonant la ciutat; fou repoblada per l'orde de Calatrava; sembla que els granadins van retornar i que fou finalment Alfons XI el que la va reconquerir definitivament, i la va donar a la seva amant Leonor de Guzmán. Enric II de Castella va donar el títol de compte de Cabra al seu fill bastard Enric, duc de Medinasidonia, però a la seva mort va retornar a la corona. Enric IV de Castella va concedir el comtat de Cabra a Diego Fernández de Córdoba, en recompensa pels seus serveis. El títol va arribar per herència a les cases de Sessa i Altamira.

Les ruïnes del castell musulmà encara existeixen.

Personatges il·lustres

Juan Valera, polític, diplomátic i escriptor
Dionisio Alcalá Galiano, mariner i explorador il·lustre. Heroi de Trafalgar
Joan Carandell Pericay (1893-1937), geògraf i professor universitari d'orígen català, fou catedràtic d'institut al poble.
José Solís Ruiz, Ministre Secretari General del Movimiento i Ministrr de Treball,enviay especial a Marroc durant la criss de la Marxa Verda. (1913-1990)
Carmen Calvo Poyato ex-Ministra de Cultura.
José Calvo Poyato, historiador i polític.
Sant Argimir, mártir y Santo.
Sant Roderic de Còrdova, màrtir del segle IX.
Martín Belda y Mencía del Barrio, militar i ministre.
Manolo Lama, Locutor de rèdio (cadena ser), periodista esportiu

Referència

Enciclopèdia Espasa, 10, 196-197

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabra