Caldes de Boí
| Localització | |
| Santuari i caseria del terme de la Vall de Boí, antigament del de Barruera | |
| CCAA • Comarca • Municipi |
Catalunya Alta Ribagorça La Vall de Boí |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,466,2 msnm |
| Població • Densitat |
3 hab. |
| Coordenades | 42° 33′ 44.97″ N, 0° 50′ 31.24″ E / 42.5624917°N,0.8420111°E{{#coordinates:42 | 33 | 44,97 | N | 0 | 50 | 31,24 | E | type:city(87)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25528
|
Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. Està situat a 1.470 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor. L'any 2006 tenia 3 habitants, tot i que la presència d'un hotel fa que habitualment hi habitin més persones, tot i que no de forma permanent.
Les nombroses fonts que hi ha a la contrada, amb aigües mineromedicinals, li han donat nom. Destaca la font del Bou, que és la més coneguda perquè la seva aigua s'embotella i es comercialitza. També hi ha altres fonts, com la font de la Tartera, que s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llúcia, l'aigua de la qual s'utilitza per a curar els ulls. Caldes de Boí es troba al quilòmetre 20 de la carretera L-500, 8,5 quilòmetres al nord de Barruera, el cap del municipi.
El santuari, situat a l'extrem nord de la caseria, està dedicat a la Mare de Déu, i és majoritàriament d'època moderna, malgrat estar documentada des de l'Edat Mitjana.
Etimologia
Les aigües calentes de la vall de les vacades, seria la interpretació del topònim Caldes de Boí. La primera part del topònim coincideix amb les altres poblacions catalanes amb establiments balnearis: Caldes d'Estrac (Caldetes), Caldes de Malavella, Caldes de Montbui... La segona, com ha quedat exposat a l'article de Boí, amb Montbui.
Història
Durant l'època romana hi havia unes termes d'alta muntanya on els pelegrins s'aturaven a prendre les aigües. Més tard, cap a l'edat mitjana, s'hi va bastir la capella de la Mare de Déu de Caldes. Al segle XVIII es van edificar les dependències del santuari.
El 1011 consta una donació dels Erill a l'abat de Nostra Senyora de Caldes de Boí.
Fou un centre de beneficència del bisbat d'Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada pels veïns de la Vall de Boí i del batlliu de Sas. La Diputació Provincial de Lleida se'n féu càrrec el 1835, i després passà a l'estat. El 1895 fou venut el balneari, on s'han desenvolupat els mderns centres que hi ha actualment en aquell lloc.
Pascual Madoz parla extensament de Caldas de Bohi en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Diu que és un santuari i establiment de banys situat a la dreta del r. de Tor, amb un temple dedicat a la Mare de Déu, patrona del santuari. Hi ha quatre ermitans i un sagristà, a més del rector, al servei del santuari.
Al costat del santuari hi havia un edifici espaiós, amb quatre cuines i 130 llits; hi ha personal empleat per al servei de l'hostatgeria del santuari, on alguns serveis són gratuïts (banys, cambres, llits, serveis de taula i vaixella, cuina i llenya). L'article és molt detallat, i hom pot fer-se idea de com era un balneari a mitjan segle XIX.
El 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'esquip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[1]
A finals de la dècada del 1950, quan hi va arribar la carretera, es va construir un edifici per a embotellar l'aigua, la qual es transportava amb camions cap a Lleida o Barcelona per a vendre-la. Aquesta planta va durar fins la dècada del 1980, en què se'n va construir una de nova i més gran al costat de la carretera. L'antiga planta embotelladora es va convertir en la sala de festes del balneari.
Serveis turístics
En primer lloc, cal esmentar els serveis de cara al turisme derivats de la declaració de les esglésies romàniques de la Vall de Boí per la UNESCO. Arran d'aquesta declaració, s'ha construït un Centre d'interpretació del romànic a Erill la Vall, que ofereix una visita amb modalitat de lliure i guiada a la totalitat de les esglésies incloses en el catàleg. És una de les visites més recomanables del municipi i de la comarca. Caldes de Boí, però, no entra en el catàleg del romànic.
L'oferta turística a Caldes de Boí és nolt limitada, però es desdobla en campanya d'hivern, enfocada de cara a l'esquí, i d'estiu, enfocada de cara a la muntanya i al turisme familiar de vacances. Manté, a més, activitats pròpies de balneari tot l'any.
La llista d'establiments d'allotjament és petita, i circumscrita al servei de balneari[2]:
Hotels i pensions:
- Hotel Caldes i Hotel Manantial.
Pel que fa a campaments juvenils, hi ha el del Parc d'interpretació ambiental de Toirigo, a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, just al nord de Caldes de Boí.
A més, cal comptar amb establiments semblants a diversos pobles del voltant, tant dins de la mateixa vall com en el terme veí del Pont de Suert, sobretot.
Finalment, caldria destacar tot d'establiments dedicats a l'explotació turística de l'esquí i de la muntanya, des de botigues d'esports, a empreses dedicades a l'ensenyament de l'esquí o a la promoció dels esports d'aventura.
Referències
Bibliografia
- BOIX, Jordi i PAGÈS, M. "Barruera". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- BOIX I POCIELLO, Jordi i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Santa Maria de Caldes". Dins Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- COROMINES, Joan. "Boí" i "Caldes". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. III BI-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- MADOZ, Pascual. "Caldas de Bohi". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5